Per diverses raons:

Perquè no sóc nacionalista. Mai he sentit orgull ni amor per la bandera de cap país. Respecte sí, per totes, però no em sento representat per cap. Abans no em cremeu a la pira els uns i els altres us diré que em sento tan espanyol com català o, dit d'una altra manera, em sento tan poc espanyol com poc català. No crec gaire en banderes ni en fronteres, i encara menys en la seva defensa. Penso que un sentiment que aglutina gent diversa pel simple fet d'haver nascut dins unes línies traçades per algú al llarg de la història és bastant patètic. Entenc, però, que la gran majoria dels ciutadans d'aquest món no pensen com jo i que, per tant, sóc jo l'estrany.

Perquè n'estic fart de tricornios i toreros. Cada vegada que s'acosta un Mundial o una Eurocopa miro els jugadors que formen la sel·lecció espanyola i penso que és un equipàs i que la majoria són jugadors que m'agraden. Penso "aquest any sí, vull que guanyi Espanya". I ho mantinc fins el dia del primer partit, quan veig els tricornis, peinetas, toreros i vestits de faralaes entrant a l'estadi a animar a La Roja. Aquesta és la imatge que volem donar? Per favor... Per aquesta mateixa raó he deixat d'anar a veure els partits de Catalunya: perquè per cada un que, com jo, va a veure futbol, n'hi ha deu amb barretina i faixa de casteller que es dediquen a cridar "Visca Terra Lliure". Del partit, ni se'n enteren. Noi, deixa de dir bestieses i anima el teu equip, babau!

Perquè sóc un torracollons. No sento passió per l'Eurocopa, però el futbol m'encanta i no em perdo un sol partit (durant l'any veig els partits de 2a B, no em perdré ara el futbol d'alt nivell, tonto no sóc). I com que el futbol s'acostuma a veure acompanyat sempre pots punxar a qui tens al voltant. Celebrar un gol d'Espanya rodejat d'amics independentistes que, a més, saben que en realitat me la bufa, no té preu, us ho asseguro. Bé, sí, té el mateix preu que veure Zidane eliminar tot solet Espanya rodejat de seguidors espanyols amb el Marca sota el braç titulant "Vamos a jubilar a Zidane" i, a sobre, enfoten-se'n. Sempre guanyes, és perfecte.

La més important: perquè sóc incapaç d'animar a jugadors del Barça. És superior a mi. Si Espanya (o Catalunya) arribés a una final del Mundial i el penal decisiu el tirés un jugador del Barça no només desitjaria que el fallés, sinó que desitjaria que a sobre li sortís un misto patètic que fos motiu de mofa i befa per part de tot l'estadi i de la resta del món. Com a perico no puc celebrar un gol d'un jugador del Barça, és absolutament impossible. És, simplement, antinatural.

Si us plau, que començi la pretemporada! Ja!