Sort que aquest any és parell i, per tant, toca competició internacional de futbol. Sort que tenim l'Eurocopa perquè si no l'espera fins a finals d'agost (el 31 enguany) seria eterna. Estem en aquella època de l'any que les nostres parelles estan contentes perquè no ens passem el dia pensant en si l'Espanyol guanya, empata o perd, no estam enganxats a la ràdio, la tele o Internet per saber si el De la Peña segueix lesionat o, per fi, sembla que diumenge podrà tornar a reaparèixer. No patim perquè hem de remuntar un 2-0 de l'anada dels quarts de final de la Copa contra l'Algeciras FC.

L'Eurocopa ens agrada però segurament no ens apassiona com l'Espanyol, al menys a mi em passa. No es lo mismo, jo no pateixo igual veient un Espanya-Rússia que un Getafe-Espanyol. I, a sobre, no hi ha cap perico disputant el torneig, tot i que segueixo dient que Tamudo hauria de ser-hi per si de cas cal marcar un golet a falta de 10 minuts per acabar el partit de semifinals. Diria que Tamudo és un dels únics jugadors espanyols capaços d'inventar-se de treure petroli de qualsevol jugada. A més, ara que patim tant això de que el petroli estigui tant car, un jugador con Tamudo hauria de valorar-se a preu d'or (negre).

Després d'haver passat el terratrèmol de la marxa de Valverde, de les acusacions a l'eje del mal del vestidor, als directius i, en definitiva, després d'haver rajat del mort i de qui el vetlla, sembla que la calma ha tornat a Montjuic. El cop d'efecte Tintín ha asserenat els ànims, ha aconseguit aportar certa dosi de tranquil·litat i positivisme, i ara és com si tots reméssim en la mateixa direcció. Som conscients que la propera temporada es presenta difícil i sabem que hem de fitxar, però és molt millor fer-ho tot amb el cap fred (com sembla que ara tenim tots plegats) que amb el mal ambient que es respirava fa molt poques setmanes.

No paren de sonar noms, com cada estiu, de possibles reforços per l'equip. Alguns ens engresquen més, d'altres no tant, i d'altres gens, però és la cantarella de cada estiu. Queden molts dies per començar la pretemporada i costa molt omplir diaris esportius. Estem vivint la mateixa calma tensa de cada juny. Pocs calers a la caixa, cants de sirena que arriben d'altres clubs i necessitat de fitxar amb garanties. El de sempre però amb la diferència de que mantenim l'esperança de que Tintín coneix el club i té al cap l'idea que cal dur a terme per portar l'equip a bon port. Confiem en Tintín i esperem que aquesta calma tensa es vagi traduint en més calma i menys tensa quan la ditxosa piloteta comenci a rodar a Perelada.