Pronòstic reservat
El "càncer" ha acabat amb Valverde, diuen. Jo diria que si Tamudo i companyia són un tumor, segurament deu ser benigne, perquè ens ha permés sobreviure més de 10 anys amb episodis de quadre clínic ben greu. No. El que ha acabat amb l'Ernesto és no tenir alternatives i haver de morir sempre amb els mateixos, perquè a l'hora de la veritat són els únics que tenen prou qualitat per tirar del carro. Són els que ens van portar a
Glasgow i els que van signar una primera volta històrica. Són els que hem trobat a faltar quan es van lesionar i també són els que no van canviar la dinàmica quan el
col.lectiu va perdre les motivacions principals de la temporada. A Valverde li han mancat ajudes, la principal, substituts a l'alçada dels que ara s'assenyala obertament com a culpables. Poder jugar a fons amb la seva plantilla, una prerrogativa de qualsevol
entrenador. Desarmat i superat per un final de temporada que va molt més enllà de les pitjors previsions, s'ha girat cap a la direcció esportiva i el consell reclamant noves
armes per assegurar la seva autoritat al vestidor i de passada foragitar els dubtes -aliens però també propis- que s'acumulaven com propaganda a la bústia. Però llavors s'ha trobat amb la crua realitat de crèdits , teranyines i misèries del nostre estimat club. Ni millor ni pitjor que altres, perquè qui no té un drama aquest any el tindrà l'any vinent. Que this is not England, ni se le parece.
No more vídues alegres
Ahir al migdia coneixíem que Valverde havia signat per Olimpiakos. Bé, tots sabeu que tinc molta estima per l'Ernesto i em va semblar sincer quan s'emocionava a la roda de premsa -per dir-li d'alguna manera- del seu comiat. Pero cony, estaria bé haver guardat una miqueta més un dol que ha durat tan sols 48 hores. Moltes coses em venen al cap, la primera d'elles és que segons Herrera, fins dilluns no havíem fet cap moviment per buscar entrenador, per respecte a l'actual, que com veiem ja tenia el seu futur precuinat de feia dies. Vull pensar que Herrera ens enganyava, és la seva obligació, que ja tenia noms en cartera i que tot formava part d'una estratègia per cercar un protocol de sortida el més honorable possible. Massa honorable al meu parer i massa barat li surt a qui ens deixa enmig d'un núvol d'especulacions. Li hem estalviat a l'Ernesto qualsevol explicació incòmoda sobre els motius de la seva marxa, i com sempre, la responsabilitat se l'ha menjat el Consell, en representació d'un club la imatge del qual inevitablement es devalua amb aquestes situacions. Doncs val, doncs d'acord. Tornant a l'Ernesto, ens movem en un món de professionals, i és totalment comprensible que algú marxi d'una feina a una altra on li ofereixen el doble de sou i millors condicions laborals. Però llavors, les llagrimetes i les concessions emotives s'haurien de reduir al màxim perquè no acabin semblant una presa de pèl als qui som els veritables sentimentals. Amb una encaixada de mans sincera n'hi ha prou. I sort per a tothom.
Favor con favor se paga
He llegit avui que a Valverde els grecs li deixen mans lliures per fitxar a qui vulgui i que voldria emportar-se a Moisés Hurtado. Home, ja que l'hem deixat marxar sense agafar el toro per les banyes estaria bé que ens arreglès els números pagant-nos una clausuleta íntegra. Tot i que em sap greu que l'escollit sigui el Moi, una de les millors persones que tenim al vestidor. Quina casualitat.
Herrera, bet and...win ?
Tothom coincideix: l'aposta Márquez és, a priori, arriscadíssima tal i com està el pati. Si un llegeix aquests dies POL, s'arriba al convenciment que a l'Espanyol tothom és un incapaç o un imbècil, però jo justament penso al contrari i tinc la seguretat que el Paco sap perfectament el que es juga amb aquesta aposta que, a nivell personal, és un tot o res. Estic segur que ho ha considerat i que si aquesta és la seva decisió final serà perquè la considera la millor possible. I és un bon senyal si la manté contra la pressió de l'entorn i no pensa canviar-la només perquè el nom no sona massa exòtic.
A mi tampoc m'engresca Márquez, i també tinc molts dubtes fonamentats. Pot una persona que ha viscut des de dins una problemàtica ser l'adequada per redreçar una situació com l'actual? Podrà Marquez imposar la seva llei a gent que ja el coneix, i el veu a venir? Em responen que hi havia algú per sobre que n'era el responsable i que precisament aquesta coneixença és la clau per revertir la situació. No sé, no sé, el que si em fa gràcia és que sempre demanem als de dalt que deixin treballar amb tranquilitat als professionals quan nosaltres semblem fa dies una colla de lloques histèriques que no deixem de cridar el que cal fer. Com si ho sabéssim!
Darrer avís
Algunes coses que he llegit a POL últimament, es passen de frenada mil pobles. Criticar està prou bé. Fins i tot ferotgement. Fins i tot sense pietat. Digues que tot és una merda i que la gent que dirigeix el club no en té ni punyetera idea. Però insultar o entrar en qüestions personals sobre la vida privada de les persones amagat darrera d'un nick és de covard i de fill de puta. Aquí les hem dit de tots colors, i jo mateix m'he passat de frenada alguna vegada, però sempre donant la cara i pagant la meva penyora. Parlar en públic de la vida privada dels altres, sense proves, només perquè has sentit campanes, només perquè has sentit un acudit o una anècdota en un sopar, només perquè vols enfonsar a algú i ja no saps com fer-ho, és d'impotent, de fracassat i de fill de puta. Des d'aquí animo a tothom, consellers, directius, jugadors, treballadors del club o simples afeccionats a que posin una querella a Pericos Online si aquí surt un sol detall de les seves vides privades. D´aquí a ben poc les IP sortiran publicades al costat de cada comentari, i no tindrem cap problema en posar-les a disposició de la persona al·ludida. Potser jo visitaré per primer cop a la meva vida un jutjat, però al meu costat hi seurà el fill de puta que hagi insultat. Així tots sabrem la cara que té.