Un día que Paula fue a visitar el edificio más alto de la ciudad con su profesora y sus compañeros de clase, montó en una nube que pasaba por allí.

-Hola, nube,  ¿me llevas a dar una vueltecita?

-¡Claro, sube! -le respondió la nube.

Així comença el conte "Paula en Nueva York" de Mikel Valverde, el germà del Txingurri. La Paula és la neboda de l'autor. Ella va ser la seva font d'inspiració per aquest conte premiat el 2005. No viu a la ciutat dels gratacels, viu a  Barcelona des que  fa dos anys  el seu pare va agafar les regnes de l'equip.

Aquesta setmana, després de llegir que un dels motius pels quals el Txingurri lamentaria deixar l'Espanyol és el fet que la seva família se sent molt a gust a Barcelona. Tot i així m'inclinava a pensar que en la roda de premsa  anunciaria que ens deixava.

Per tant li dono les gràcies per no haver de dir que se'ns en va un paio honest, pencaire, modest, humil, implicat i compromès, a qui hem d'agrair sobretot  que l'any passat també ens va enviar damunt un núvol del qual no n'hem baixat fins a principis d'aquest any.

Segur que de l'hòstia que ens hem fotut en baixar del núvol també en té les seves dosis de  culpa. De fet, ell mateix, com que és honest i intel·ligent, ho ha reconegut. Gràcies doncs també per reconèixer errors en un món on escasseja aquesta virtut.

I justament perquè considero que en la seva escala de valors l'honestedat ocupa un graó molt elevat no hi veig en la seva postura cap maniobra perquè el club el foti fora i s'endossi uns calerons.

Gràcies també perquè durant   el trajecte del cel a la terra mai no li varem sentir  lamentar-se, ni queixar-se, ni alçar la veu, ni fer-se la víctima.  Quan en Tamudo es va lesionar el gener afegint-.se a les baixes de Jarque, de Kameni i de Lafuente, de la seva boca en van sortir aquestes paraules "no es momento de agachar la cabeza". Més d'un al seu lloc s'hagués comportat com un ploramiques.

 Gràcies també per fer que el club que m'estimo pugui tenir un entrenador amb més de dos anys de continuïtat. Gràcies  per no dir-nos adéu en uns moments difícils i engegar-nos a fer punyetes, per dir que saps on estàs i que estàs disposat a tot. Potser mai com ara havies estat tan txingurri ( formiga en euskera) perquè t'has comportat com les formigues obreres, les que més estan disposades a lluitar de tots els exèrcits de formigues.

Gràcies perquè avui he tornat a pujar damunt un núvol per somniar en què potser també estrenaràs la banqueta de Cornellà.