Quan tothom recorda que avui fa un any d'aquella final de la UEFA a terres escoceses, uns quants seguirem pensant en els més de 400 euros que ens van estafar i encara no hem ni olorat.

Sí senyor, jo vaig ser un dels damnificats de Travel Gallery, empresa de l'infaust Alessandro Pitzianti, alias "el italiano".

Avui fa un any i encara ningú sap què va passar aquell dia. Ens van dir que el dia anterior ja sabien que els avions no existien, ens van dir que la culpa era de l'agència, ens van dir que el culpable era el broker (aquell dia vaig descobrir un altre significat per aquesta paraula) que no tenia els avions que havia promès tenir, ens van dir que el President ho sabia i no va fer res, ens van dir que el President ho sabia i va intentar trobar avions. Ens van dir moltes coses, suposo que la majoria mentides, però ningú ens ha dit el que realment va passar.

Aquell dia ens van estafar molts euros, però el que ens van robar va ser una il·lusió que ningú sap si podrem tornar a tenir l'oportunitat de viure mai més. Aquell dia l'aeroport es va convertir en un infern durant unes quantes hores. Hi havia gent molt gran, hi havia nens petits, hi havia gent de La Curva, hi havia gent de Tribuna, hi havia gent de Lateral, n'hi havia de penyes, estava ple de pericos que, a mida que passaven les hores, anàvem perdent l'esperança de veure el nostre club en una final europea. En vaig veure més d'un, i de dos, plorant. I si jo no vaig plorar no va ser perquè no en tingués ganes.

A la tarda va sortir un avió i ningú sap qui va triar aquells noms que van poder arribar a Escòcia. L'elecció de la llista era molt sospitosa, la mà negre de les penyes era molt allargassada i semblava una altra injustícia.

Els Mossos ens van encerclar tot el dia com a delinqüents, el personal de l'aeroport (que per cert, van estar molt amables de veritat, no ho dic en to irònic) no sabia res i no ens podia informar. El club era una tomba, no hi havia ningú del club.

Ara ha passat molt de temps i seguim esperant que algun dia el procés judicial que es va engegar arribi a bon port i s'aclareixin les responsabilitats. I mentrestant el senyor Pitzianti segueix sense pagar pel que va fer. I mentrestant el club segueix maltractant més de 300 pericos que, malgrat tot, seguim pujant a la muntanya per animar (o xiular) faci fred, plogui o nevi.

Perquè ens van estafar, ens van robar el somni més gran, però, com va dir aquell, "si nos cortan las alas, volaremos con los cojones".