De vacances, o pitjor

La temporada comença a fer autèntic fàstic i prova d'això és que es juga un partit dolent, s'empata, i dels afeccionats dels dos equips qui surt més content és qui se'n va a segona havent de fer , a sobre, una kilometrada en autocar. Surrealista diumenge que nosaltres ja hem viscut alguna vegada. Recordeu la caravana perica de fa quatre anys a Saragossa on vam empatar amb gol de Fredson? I el pitjor, és l'extranya mirada d'enveja que detectava a alguns seguidors pericos en vers la graderia maña, com dient "a ells encara els queda alguna cosa emocionant".

Intertoto o calva, that is the question.

De vegades sento que, jo sóc l' únic perico que es juga alguna cosa en aquesta lliga. Si descartada ja la UEFA, per atzar -observin bé la natura del terme- per atzar dic, l'equip assolís aquesta competició-purgatori anomenada Intertoto, el meu cabell seria indultat de la meva irresponsable promesa de rapar-me els cabells en directe si no arribàvem a Europa. Els meus companys es donen d'hòsties per passar-me la maquineta, però crec que deixarem el tema en mans de professionals i des d'ara mateix faig una crida a un perruquer o perruquera pericos que em deixi el crani en condicions.

Teorema de la culpa segons Urrutia

Els socis no tenen la culpa que l'equip no hagi acomplert les expectatives. Els jugadors no tenen la culpa que les expectatives s'hagin elevat per sobre de la realitat. Els periodistes no tenen la culpa que l'equip fes concebre expectatives elevades. L'entrenador no té la culpa que els seus nois no hagin estat a l'alçada de les expectatives. La secretaria tècnica no té la culpa de no haver planificat una plantilla per cobrir les expectatives de la primera volta. La directiva no té la culpa que els professionals hagin generat unes expectatives que després no s'han acomplert. Així doncs, examinat el cas i segons dictamina en aquests casos l'insigne professor Urrutia, la culpa es del Cha Cha Cha.

I doncs?

Bé, doncs girem full, si tal cosa és possible, i arxivem aquesta temporada dins el calaix "Temporades atípiques amb les que algun dia agobiarem als nostres nets".

I jastà?

Si, jastà.

I la lliçó moral?

El futbol no en té de lliçó moral. És la pilota estúpid.

Via, ets un puto oficialista.

Ves a prendre pel cul.

Herois

En matins com el de diumenge un se sent un privilegiat i creu que hauria de pagar per fer aquestes coses -ah calla, que ja ho faig-. Entrevistar a John Lauridsen és posar una creueta a la llista de coses que et queden per fer abans de morir. No tan sols per l'estona compartida amb el gran danès sinò per descobrir que el teu ídol de joventut és, a més, un tipus formidable. Un sempre sent cert respecte reverencial a apropar-se als seus mites per por a què el decepcionin i ha estat realment reconfortant aquesta estoneta d'immortalitat compartida amb un pedaç de memòria i a l'escenari dels meus somnis de joventut. Espero que per vostés l'entrevista hagi estat igual d'interessant però si no és així, els confesso que tant m'és. Aixó ha estat una teràpia personal de sanació espiritual que em reconcilia amb el futbol, amb la vida, i amb el planeta perico, un univers de vegades massa convuls i ple de rancúnies absurdes que ens empetiteixen i no ens porten enlloc.

Homenatge

Acabo d'assabentar-me que jugarem el 2 d'agost a Old Trafford. Prometo peregrinació al Teatre dels Somnis aquest estiu si aquesta nit passa el que ha de passar. Qui havia de dir que un ateu com jo seria Cristiano per una nit!

Last but not least

Benvinguda als nous! Que guapos i que bé que escriuen! Gràcies majos (i maja, que despres de molts anys, tenim una dona!)