Incomprensible decisió la presa per Paco Herrera aquesta setmana respecte la responsabilitat directa envers el filial. Resulta que la solució estructural al fracàs absolut de l'Espanyol B aquesta temporada és retornar la gestió a mans dels professionals del futbol base. I així, alliberar la Direcció Esportiva d'aquesta funció. Els hi ben prometo que m'hi he esforçat, però no aconsegueixo trobar prou punts a favor d'aquesta decisió. Ans al contrari, em surten més idees en contra que una altra cosa.

Qui conegui un xic qualsevol estructura formativa de qualsevol club d'elit en qualsevulla pràctica esportiva, sabrà que hi ha un moment que val molt la pena discernir entre l'Escola esportiva i els equips séniors. Les etapes de formació d'un esportista estan més que estandaritzades i cada divisió té un seguit de funcions determinades en l'aspecte tècnico-tàctic, en el físic, i, inclús, en l'emocional. Per això, els benjamins juguen en camps petits i treballen les coses més bàsiques; per anar evolucionant a mesura que superen categories. I així, fins al juvenil, on per edat, maduresa i exigència esportiva s'ha de donar per tancada l'etapa merament formativa. A tot això, a més, reduint-se a un ritme vertiginós les mitjanes d'edat dels debutants dels planters en els primers equips de cada club.

No pot ser que lliguem el filial a una estructura dissenyada per tractar canalla. El planter ha de ser una organització interna dedicada en exclusivitat a la formació mental i esportiva de menors d'edat. Barrejar naps i cols, no ha estat mai un bon negoci. I és que l'Espanyol B, en tant que trampolí cap al primer equip, ha de ser dirigit per la Direcció Esportiva; el mateix conjunt de persones que acaben decidint les altes, les baixes i els contractes professionals del primer equip. Perquè no podem deixar de banda que la majoria de jugadors del filial cobren les seves fitxes i han superat els vint anys d'edat - vaja... que ja fa dies que s'afaiten, home!

Tenim un molt bon planter, tot i que no tant excepcional com crec que molts es pensen. Per això cal reforçar-ne el seu paper i no em sembla pas bona idea distreure'n la funció sumant-li l'enorme responsabilitat que resulta de gestionar el semiprofessional Espanyol B. Si Paco Herrera no assumeix la totalitat de la gestió esportiva en els equips adults del club, que algú m'expliqui quina tasca principal té a banda de fer meravelles cada estiu per firmar alguna incorporació; amb el crèdit sindicat de company inseparable. Per mi, repeteixo, un error d'organització interna clamorós. Sigui com sigui, la única bona notícia de tot aquest entrellat és que Josep Manel Casanova és qui tindrà mà directa sobre el dia a dia del filial. Perquè, això, com a mínim, és sinònim d'absoluta i constatada professionalitat.

Xavi Salvatella
www.xavisalvatella.blogspot.com