Aquestes primeres línies d'aquesta primera columna només les puc dedicar a donar les gràcies a PericosOnline per brindar-me l'oportunitat d'escriure les meves humils opinions sobre l'univers blanc-i-blau. També vull aprofitar per deixar clar d'entrada que ni sóc periodista (de fet sóc enginyer) ni he jugat mai a futbol més enllà d'alguna patxanga entre amics (de fet he jugat a bàsquet durant quinze anys).

Podríem dir que sóc un perico "del montón": pago el meu carnet de lateral superior, la passió per l'Espanyol me la va encomanar el meu avi (tal com estic intentant fer amb el meu fill de divuit mesos des que va néixer), pateixo amb l'Espanyol i gaudeixo amb les desgràcies de l'altre equip de la ciutat. Tot aquest rotllo inicial només és per dir-vos, d'entrada, que no pretenc saber-ne més que ningú, i només tinc la intenció de donar la meva opinió sobre els temes d'actualitat de l'Espanyol. Per cert, la foto de dalt va ser presa en acabar la final de Copa al Bernabéu (la mà alçada és pels 4 txitxarros que vam clavar als manyos).

Bé, un cop feta una mica la pilota als "amos" de tot això i de demanar clemència als lectors espectants i preparats per rajar, anem per feina.

A dia d'avui queden 15 punts de lliga en joc però sembla que tots plegats hem llençat la tovallola. És cert que els jugadors porten massa setmanes posant a prova els nervis de l'afició i això ens ha portat a abaixar els braços, però també és evident que "només" estem a 5 punts de la UEFA (paraula cada cop més maleïda en aquest club) i encara tenim les nostres opcions. A casa ens queden 3 ossos (Saragossa, Atlético, Almeria) i a fora 1 fàcil (Levante) i 1 molt difícil (Vil·lareal). Però, què carai! Deixem de lamentar-nos pel que ha passat i intentem remar tots junts aquestes 4 setmanes que queden.

L'ambient està molt enrarit i la majoria dels comentaris que podem llegir i escoltar dels pericos són pessimistes i, fins i tot, agressius. Tots reben: jugadors, cos tècnic i directius, cadascú raja de qui vol i s'inventa els rumors que li rota (i jo el primer). Un li fot a Paco Herrera, l'altre a Dani, Pedro Tomás també rep. Valverde, Riera, Jarque, Moisés, Kameni, etc. N'hi ha per tots, tots els draps bruts surten a relluir quan les coses van maldades. Fins i tot hi ha qui ataca els responsables del fitxatges per no haver fitxat Güiza l'estiu passat. Potser hauríem de fitxar el Mag Fèlix per endevinar el futur?

No trobeu que entre tots plegats estem fent una bola massa gran? No penseu que estem perdent els nervis i estem disparant en totes direccions sense massa sentit? Està clar que els socis i els afeccionats tenim tot el dret del món de dir el que vulguem (només faltaria!), però potser hauríem de parar un moment i pensar què estaríem dient si l'equip estigués millor classificat i guanyant partits.

És trist que tot quedi reduït al mateix, però si la piloteta entra tot és fàcil i tothom està content. A principi de temporada la piloteta entrava però ara no. A principi de temporada hi havia els mateixos que hi ha ara: Dani, Tomás, Herrera, Valverde, els jugadors (tots excepte el "gran" Ewerthon). La diferència entre les veus crítiques d'ara i les palles mentals del principi és la piloteta. Aquesta és la grandesa i la misèria d'aquest esport. Parlem de milions d'euros com si res, ens emprenyem quan perdem i som els més feliços quan arribem a una final, però el més gran és que fer que la piloteta entri se'ns escapa de les mans.

I l'exemple més clar i evident el vam viure dissabte. Vam esgarrapar 1 punt de l'Orinal i això sembla un funeral. Si haguéssim sumat el mateix punt a la primera volta el dilluns hauríem anat a l'oficina amb la bufanda d'"Anti-culé". Què va fer el United ahir? Va jugar molt millor que l'Espanyol dissabte? I el penal que va fallar Ronaldo, estava molt millor llençat que el de Tamudo a Bilbao?

Queden 15 punts i encara podem anar a Europa. Amb tot el que hem patit durant 107 anys, no creieu que costa poc seguir animant un mes més?