Ha estat lamentable, sí, fregant el patetisme de Novoa i companyia, però no deixa de ser un terrible vestigi de realisme i de realitat. L'Espanyol és un equip de futbol que, curiosament, s'ha decidit a volguer guanyar sense jugar a futbol. I així, és clar, només pot sortir-se'n quan sona la flauta, com el dia del Mallorca. A tot això, les estadístiques de la segona volta corroboren l'alarmant estat de forma de l'equip i només ens queda el consol de mirar la taula i veure que, malgrat l'enorme crisi de resultats, encara tenim moltes opcions d'estrenar Cornellà-El Prat a Europa.

Sigui com sigui, considero que l'espanyolisme no hauria de tirar la tovallola deixant de banda els punts sumats i enfadat amb l'horrible joc dels de Valverde. I si bé l'autocomplaença ha fet estralls en el rendiment de l'equip, l'afecció ha de mantenir l'esperança en que anar a Europa és molt possible i que la Champions no és, encara, un objectiu prou llunyà per descartar-lo. Com a mínim al llarg del proper mes, de les quatre jornades claus que vénen ara. L'entorn perico ha de tirar del carro i exigir a la primera plantilla professional que les vacances comencen al juny i que aquí ningú es posa a roncar amb vint-i-quatre punts per jugar.

Mantinguem l'esperança un mes. S'entén - i molt!- que avui ho hagis vist molt clar, que hagis pensat que la bona temporada era un miratge i que la zona mitja és on anem a parar directament, però jo crec que és necessari que no facis dimitir la teva il·lusió. Que temps hi haurà per assenyalar culpables i demanar responsabilitats. Ara no toca. Ara ve un mes que has de plantar-te, deixar els gestos ambales amb tothom i mirar als ulls als professionals perquè exerceixin com a tals. Fem de la nostra exigència en els propers temps, el bitllet per anar a Europa. Ells sols no ho faran. Avui n'has tingut un clar exemple. Però amb tu, tal com deia el poeta, tot és per fer i tot és possible.

Xavi Salvatella
http://xavisalvatella.blogspot.com