Sofert, emocionant i pletòric desenllaç el viscut aquesta tarda a Montjuïc. Amb tot, considero que cal refredar l'ànima del fragor del gol a les acaballes i analitzar per què avui l'Espanyol no ha fet un bon partit. Les baixes pesen, és clar, però el sistema de Valverde coixeja sempre pel mateix lloc: l'aspecte creatiu. Tornem a estar en posicions UEFA i ningú ens ha regalat res, però per mirar una mica més amunt cal sens dubte trobar una brúixola. Un far que guiï l'equip quan les coses van mal dades, els rivals se'ns tanquen i ens desesperem nosaltres mateixos a transicions lentes i centrades al pal curt.

En l'agarrat Mallorca que hem vist s'hi troba un clar exemple. Els illencs no han jugat a res, però s'han acostat amb molt de perill a la porteria d'un Lafuente que ha anat de menys a més. I això només pot passar si, malgrat l'esperit tremendament gasiu del nostre rival, l'onze que tens al davant compta amb una figura especial que permet traduir l'esforç dels companys amb un sentit del joc que et fa arribar amb claredat a la porteria adversa. Ningú pot imaginar un Mallorca tan equip, tan conjunt, sense Ibagaza a la seva sala de màquines. Per rigurós ordre classificatori, mirin la resta d'exemples: Guti, Xavi, Cani, Raúl García i, per sobre de tots, el sevillista Poulsen que no l'erra en la passada ni per casualitat.

Tenim un problema. Amb De la Peña més tocat que sa, i amb Jônatas sense bitllet de tornada, l'Espanyol porta tota la temporada guanyant sobretot per múscul. Estem fent una enorme campanya i caldrà reconèixer-li a l'equip s'acabi com s'acabi. Això sí, l'estem fent per l'esperit combatiu exemplificat en Zabaleta, Luís García o Lola, però no pas per l'excel·lència en un joc totalment mancat d'un director d'orquestra. Beneït problema, és clar, a dos punts de la zona Champions. Però hauríem de buscar-li solució. O pendre'n nota pel futur, més que res.

Molt em temo que a la màxima competició només s'hi arriba superant les dificultats gràcies a una brúixola que nosaltres, ara mateix, no tenim. Poblem la zona ampla de jugadors molt eficients en la recuperació, esplèndids en les cobertures i durs quan l'equip està reculant, però cal alguna cosa més. Sobretot perquè guanyar al descompte només sigui una anècdota entre ratxes victorioses aconseguides gràcies a la suma de la tenacitat i la qualitat dels nostres. I és que la lliga espanyola s'ha igualat molt, i ha rebaixat el seu nivell mig, però per estar entre els quatre primers encara cal sobresortir per classe. Definitivament, per estar en el reduït grup dels escollits encara cal jugar una mica a futbol. Sí, encara.

Xavi Salvatella
www.xavisalvatella.blogspot.com