Un servidor era dels que somiava en silenci i a vegades en veu alta amb un Espanyol classificat per la Champions League, i encara ho segueix fent malgrat les ensopegades que estem tenint. Però cada vegada més aquest somni m'està fent més por, ja que veient en l'esborany que hem caigut en aquest darrer mes, un pensa el que ens podria passar l'any vinent amb un calendari molt més exigent que el tenim aquesta temporada. A més, des de les altes esferes del club ja han manifestat que vendran un jugador dels importants, cosa que pot agreujar més la situació veient que els reforços d'aquests darrers dos anys no donen un salt qualitatiu significant a la plantilla.

Sé que és dur renunciar a un Ferrari de franc, però no veig l'Espanyol massa preparat per assumir en plenes garanties el repte de la Champions en cap dels nivells: esportiu, econòmic ni social, ja que també tots sabem com són les entrades a l'Olímpic entre setmana i el més probable és que el Nou Estadi no veiés cap partit de Champions la temporada vinent, ja que hauríem de passar la Lligueta cosa que no és tasca fàcil per un equip novell com el nostre.

Crec que hem d'anar pas a pas i no fer salts que ens poden fer caure en unes falses expectatives que actualment el club no és capaç de fer front per les penúries econòmiques que estem patint, ja que l'aposta del Consell ha estat més patrimonial que esportiva, fet que era el desig de tots, ja que volem la casa pròpia quan més aviat millor.

Seria una decepció no entrar en Europa l'any vinent, però seria molt injust catalogar-lo de fracàs o qualsevol adjectiu semblant, ja que les baixes que estem tenint fins ara són difícils de reemplaçar per un equip del nostre pressupost i qualitat de banqueta.