No sóc un gran defensor de Rufete, ja que penso que els seus millors anys de futbolista es van evaporar en el València, però com diu la dita "quien tuvo retuvo" i l'extrem alacantí està demostrant en aquest any i mig com a blanc-i-blau ser tot un professional i que la seva passió per jugar a futbol no ha minvat gens. Per tant no em queda més que rendir-me davant l'evidència i admirar a l'alacantí per la seva garra durant els minuts que li dóna el míster, ja que tot i no tenir la classe de Valdo o Riera, el seu esperit de sacrifici aporta moltes coses positives a l'equip.

Ahir retornava a jugar per primer cop amb l'Espanyol aquesta temporada, després del seu intent frustrat davant el Depor a la Copa, i el seu rendiment va ser d'allò més bo, tot i que en un principi jo no era massa optimista amb la seva presència com a titular a causa del seu estat físic, ja que l'extrem blanc-i-blau si en alguna cosa no destaca és per la seva condició atlètica, com ja va demostrar l'any passat i suposo que aquesta temporada la cosa no anirà a millor.

Malgrat les seves mancances, l'alacantí ofereix uns altres inputs que haurien de servir els seus companys com a mirall, ja que el seu sacrifici i intel·ligència dins del terreny de joc són digne de menció i ahir ho va tornar a demostrar amb les seves internades i passades que van fer molt de mal al rival. I és que a vegades, no només la qualitat tècnica i la classe et fa millor jugador, sinó també la passió i la competitivitat en que afrontes cada partit.

Sens dubte, a part dels tres punts d'ahir, la seva presència i bon joc va ser la millor notícia que va tenir l'Espanyol al Coliseum Alfonso Pérez, ja que dóna més alternatives al míster de cara aquesta apassionant recta final de temporada.