La joia que viu l'espanyolisme sembla que no tingui fi, és increïble amb el grau de confiança que juguen els nostres, ja que fins i tot quan no es juga massa brillant ni amb molta intensitat l'equip surt ben parat com va ser el cas d'ahir, on en un partit molt gris davant un Athletic força trist no varem ser capaços de portar el domini del joc, però tot i així quan arribem a les rodalies de l'àrea contrari donem una sensació de perill que pocs equips l'imposen.
Ahir va ser el torn de Jonathan que amb un excel·lent control, després d'una bona passada de Luis García, va definir brillantment. Molt bona notícia per l'Espanyol i per Valverde, ja que si una cosa no anem sobrats aquest any és d'efectius i el del Bagès pot ser un reforç de luxe si recupera la confiança que malauradament de mica en mica ha anat perdent al llarg d'aquests darrers anys.
La carrera de Jonathan deu ser una de les més frustrants dels responsables del futbol base blanc-i-blau, perquè tothom que el va veure jugar a les categories inferiors el veia com una figura indiscutible en el món del futbol. De fet encara recordo que en un partit d'infantils vaig llegir que va marcar més de deu gols, o en la final estatal de cadets on l'Espanyol va empatar a 4, i com no perdre per penals, davant el Barcelona i ell va marcar els quatre gols i una setmana després amb només quinze anys es va proclamar campió de la Copa del Rei Juvenil contra el Madrid, jugant en les acaballes del partit i com sempre fent el seu gol de rigor o com els directius del Barcelona Juvenil excusaven als seus per perdre davant l'Espanyol, ja que al davant tenien a Johnny i és que era un autèntic "yonqui" del gol.
Les lesions, la manca de confiança dels tècnics i la seva pròpia, més la presència al davant del jugador més decisiu de la història del club ha estat un coctel poc digestiu per Johnny, malgrat que gols com els d'ahir sempre ens dóna l'esperança que retorni la seva estrella i es converteixi amb la figura que tothom esperava que hagués sigut. Esperem que agafi el fusell d'una vegada per totes i no el deixi mai més.