La veritat és que em sap greu parlar d’aquest tema i no de coses serioses, ja que com diu la dita: “el mejor desprecio es no hacer aprecio”, però ja cansa veure comentaris parlant de conspiracions, de fer fora a Valverde, etc. Però ja sabem que l’espanyolisme és com l’antiga Grècia, és a dir, sempre hem de mantenir disputes internes entre nosaltres, per més insignificants que siguin, i només ens unim quan ens ataquen des de l’exterior, sigui l’época de l’any que sigui, tant és si anem de nassos esportivament com actualment o si anem horrible com fa un parell d’anys, la qüestió és ser com les mosques buscar la merda per poder-la lluir, això si pobre d’aquell ja es digui Mundo Deportivo, Sport o TV3 que intenti críticar la gestió de l’Espanyol, perquè se les tindrà que veure amb tots nosaltres, que llavors si estarem ben units.

Ara el tema de moda és Jônatas, un mercenari que ha tingut moltes més oportunitats que nanos de la pedrera que ho mereixien molt més que el brasiler, ja que entre vacances i vacances el de Fortaleza porta quasi 30 partits jugats només en Lliga i dels quals 18 d’inici, fet que demostra que Valverde va confiar i tractar de recuperar aquest jugador, però el jugador mai ha volgut correspondre la bona voluntat del míster i en aquesta campanya ja ha afegit dos actes més d’indisciplina dins del seu ampli historial d’espantades o retrassos a l’Espanyol.

El que no entenc dels seus defensors aferrissats és que no defensen amb la mateixa passió l’accionista José Manuel Lara Bosch, ja que ambdós segurament tindrien cabuda en el club en els seus respectius àmbits si volguessin aportar les seves qualitats, però sempre els hi ha faltat compromís i estima cap al club i ara malgrat que ambdós hagin o vulguin canviar d’actitud, ja és massa tard i han perdut la confiança, un del cos tècnic i la plantilla i l’altre de la massa social.

Difícilment els seus màxims avaladors podran treure més de dos partits bons del brasiler, només detalls com els de Lisboa, on tots vam aplaudir, el gol de San Mamés o el de Glasgow, o sigui una còpia idèntica d’Óscar García Junyent, però d’aquí ha convertir-lo en un màrtir i buscar conspiracions, em sembla un gra massa i un absurd. Si voleu estimats “gruppies” li podeu consultar al bon amic Castaway com canonitzar-lo i convertir-lo en el patró dels “Gols inútils” o quelcom similar, tindreu el meu vot incondicional.