Apa, estaràs content últimament! Ets en boca de tots: que com remenes la pilota, que els teus cracks els voldria mitja Europa i que, ai las!, la sort per fi et somriu. T'ho mereixes. T'ho mereixes perquè has patit massa cops l'angunia antònima. Però no has d'obviar en cap moment el molt que t'ha costat arribar on avui ets. I, sobretot, com hi has arribat. La teva és una història de resistència, de frenesí sempre contingut, d'humilitat extrema. De formigueta tenaç a la par que distreta.

Te n'has envainat moltes, ho sé. Has hagut de maleir l'atzar sovint perquè mentre t'insultaven ja prou feina tenies per sobreviure com per poder destinar energia a planta'ls-hi cara. I així, els salvapàtries que et voldrien ben proper a la mort han tingut anys i panys per alçar un règim on no t'hi han comptat. Tu no hi eres, tu eres a l'UVI; terrible imatge de vegetal endollat al tub i sinó és avui, serà demà. Però això s'ha acabat. Has guanyat la partida al temps i la teva salut, ara, és de ferro. El millor exemple és que estàs en disposició permanent de netejar-te de la cara l'enèsima escopinada i denunciar a diari la seva tirànica mediocritat.

I amb aquestes, han perdut el nord. Els hi has trencat els esquemes. Tu, vell veí al que desitjaven mort aviat per repartir-se la minsa herència de poder i sentiment. Per això se't posen en boca seva constantment. I t'ha d'alegrar, de debò. Perquè no ho tenien previst i les bèsties sempre reaccionen amb violència. Verbal, si és el cas de comunicadors vinguts a califes de la causa. Per això has de somriure quan el presentador d'un magazine diari a la televisió del país destil·la odi contra tu. Per això has de somriure quan el principal humorista a sou de la ràdio pública grumeja bilis quan fa referència a tu. Has de somriure. Perquè ens estan fent molta feina. T'estan posant a primera fila de la batalla - des d'on es guanyen les guerres. És la constatació perfecta que t'has recuperat i que ets viu, i abans que et refacis del tot miren de ferir-te. Com qui dispara desesperat un príncep per mirar d'acabar amb la llegenda.

Per tant, tot passa per seguir insistint. Bramin el que bramin i insultin com insulten. Tu has de mirar enrere i saber que abans no tenies força per aixecar-te d'un llit d'hospital. Però ben aviat seràs a casa, a una esplèndida nova llar fruit de la teva esperança. Des d'allí escriurem al món que la truita és girada. I que som la victòria de la resistència, de la il·lusió pel demà. I que no només varem sobreviure sinó que aquí estem: escoltant-lo a ell, monarca en pilotes, amb un somriure a la boca. Perquè tot això ho escriurem; mentre la cosa es desfarà, bel·licosa ella, entre babes d'autocomplaença.

Xavi Salvatella
http://xavisalvatella.blogspot.com

NOTA: Caricatura cedida pel bon amic i millor dibuixant Àlex Cubero. A la imatge, els nostres admirats i mestres Mònica Terribas i Carlos Pérez de Rozas.