La nostra il.lusió més ferma en aquest final de temporada d’emocions
fortes, està dipositada en el partit de dissabte a l’orinal, on hem de
ser capaços de donar la campanada i vèncer a la gran bestia, amb la
qual cosa haurem superat un ratxa negativa de 25 anys ... i de pas
fotrem enlaire les seves opcions de títol de lliga. He volgut aprofitar
aquest fet per analitzar tot el que envolta la nostra relació amb el
club blaugrana.
No dubto a presentar-me davant de tothom com a Perico i anti-culé.
Sovint acostumo a dir que l’alegria de les nostres victòries només són
comparables a les que em donen les derrotes babaugranes. Es veure una
samarreta culé perdent... i fruir un somriure al meu rostre ... tot
plegat ho afirmo amb sinceritat, però conscient de que no quadra amb la
tesi del que ara us vull exposar.
Estic convençut que anem equivocats quan el nostre sentiment de
rivalitat envers el Barça esdevé un odi malaltís i obsessiu, que ens
acaba afectant a nosaltres mateixos, impedint prendre el nostre propi
camí i marcar-nos les nostre pròpies fites. Donar tanta importància tot
el que es relaciona amb l’etern rival ens impedeix seguir el nostre
propi full de ruta perico. Prenem massa decisions i ens mostrem massa
pendents d’un club, al qui hauríem de pagar amb despreci, però sense
demostrar-lis a cada moment que estem pendents d’ells a tota hora.
Hem de seguir desitjant guanyar-los sempre ... és la millor sensació
del món !
Hem de seguir desitjant la seva derrota ... és la felicitat
personificada !
Hem de seguir plantant cara socialment ... demostrant que estem vius i
disposats a defensar els nostres colors !
Però no podem passar-nos el dia parlant d’ells i sobre el que ells
fan !!!
No podem valorar el que tenim o aconseguim per comparació amb el que
els puguin tenir !!!
No pot ser que cridem més al seu equip que animem al nostre !!!
No pot ser que en els nostres foros, els pericos, es parli més d’ells
que de nosaltres !!!
No podem pensar en el nostre futur com una oposició permanent al que
ells representen o volen representar !!!
No pot ser que els nostres jugadors ens vegin més pendents de “los
otros” que de nosaltres !!!
Hem de tenir el nostre propi objectiu, el nostre propi projecte:
perico, ambiciós, sense mirades a l’entorn.
Hem de fugir de victimismes eterns, de pensaments obsessius ... que els
donguin, nosaltres a lo nostre.
Crec que l’Espanyol actual dibuixa a nivell esportiu una expectativa
molt il•lusionant, amb un grup de jugadors de qualitat, implicats al
club i amb molt de futur. Tenim a l’horitzó un nou estadi per
inaugurar, un somni fet realitat ben aviat. Per caminar decidits i
forts per superar els nostres reptes no ens convenen cartuxeres
pesades ... i els culés ho són, de pesats !!!
Triem el nostre destí sense pensar en la punyetera culerada ... passe’m
més d’els !!! No em demaneu que us demostri que tinc raó, ni que sigui
el primer a predicar amb l’exemple ... però estic segur que aquest és
el camí correcte.
SALUT, ESPANYOL ... I A GUANYAR LA BATALLA DE DISSABTE !!!
Mire, 100% d´acord amb tu.Castaway, m´ha semblat
genial el matís del diminitiu,i m´ha fet pensar
molt.Recordo que el meu pare quan parlava dels
veïns es referia sempre al Barcelona, i ara m´he
adonat que ho feia per marcar el màxim de
distància emocional.I quan més distància
marquem, quan més ignorem tot el muntatge que hi
ha al voltant seu, més creixerem.
Minardi40 Data: 08/06/2007 00:00
Como los que me conocen dicen que no soy
anti_nada...esta temporada que gane la Liga el
Sevilla...¿vale?...y el RCDEspanyol podria
marcar el 1_2 en el minuto 93, claro.
Manelet Pujada Data: 08/06/2007 00:00
Currito ha dado en el clavo. Los pericos no
odiamos al Far$a. Odiamos que gane. :-) VL´E!
currito Data: 08/06/2007 00:00
yo odio que gane el barsa de m.
pero siempre depende lo que le convenga al
espanyol. Si el descenso dependiera de que
ganaran los cerdos a otro equipo ¿Qué?
evidentemente nos taparíamos la nariz y que
ganen...¿o no?
apm1969 Data: 08/06/2007 00:00
Jo voldria que guanyés la lliga... el Sevilla!!!.
Guanyar demà em fa il.lusió però m´estimo més
guardar-me el cartutxo per aconseguir una fita
ben important... anar a la Champioons, lluitar
per la lliga o com l´any passat (que no vam fer)
evitar el descens. No puc amb la multinacional
del FCB ni tot el que l´envolta però cada dia
passo més d´ells. Per sort, avui tenim prous
mitjans pericos com per viure en white & blue,
així que desconnecto, no compro o canvio de canal
dels altres mitjans. Abans tenia el complex de
pensar que èrem uns pobretons que mai sortiríem
de la mediocritat... i ara.. veig emissores,
diaris, ràdios, portals a internet, surten
llibres i revistes. A sobre he vist guanyar 2
copes del Rei un subcampionat de la UEFA, un
futbol femení i futbol base que fan goig...
aquest és el camí a seguir i no la putrefacció
que emana dels veïns... per això proposo
d´aprofundir visquent en white & blue i als
altres que es remoguin en la seva porqueria...
Albert Data: 08/06/2007 00:00
Doncs jo cada dia estic passant més d´ells.
Acostumo a passar olimpicament de les noticies
referents a ells i molt poques vegades ho
comento amb algu. Soc molt antibarcelonista,
però mai seré més antibarcelonista que perico.
Per altra banda a mi tampoc m´agraden els
cantics de p... barça en cada partit que es juga
a l´estadi. En els partits que no hi ha aquest
equip, és millor ignorar-los. Això m´agrada
cantar-ho el dia que ells són al camp i em poden
sentir. Els demés dies ESPANYOL OEEE OEEEE.
castaway Data: 08/06/2007 00:00
Ho sento, sóc soci de l´Espanyol i del Reus
Deportiu, no puc ignorar-los, són molts anys de
veure mil i un greuges i ho porto a la sang. No
els odio ni molt menys, però... és que no puc amb
ells. No te n´has adonat que jo mac pronuncio ni
escric "Barça", sino "FC Barcelona"? Jo els
diminutius carinyosos els faig servir amb els
amics, amb la meva gent, no amb coses que no sento
pas com a meves, trobo que fer servir aquest terme
escurça el kilòmetre sentimental i ens fa caure en
la trampa de considerar aquesta institució com a
pròpia.
David Data: 08/06/2007 00:00
Tampoco no seamos los más papistas. A ver en la
Bombonera celebran los goles metiéndose con los
Gallinas, los del City insultan al United, estos
al Liverpool, a los que tampoco quieren los del
Everton, en Alemania en general odian al Bayern,
y la Toro solo quiere que la juve pierda, los de
Colo Colo y la Católica no se pueden niver, como
los vigueses con el Depor, en Gijón no les gusta
Alonso porque es de Oviedo (ya no te digo nada
en futbol), Rosario y Newell´s hasta tienen un
tango que narra la rivalidad entre canallas y
leprosos, que decir del derby de la Plata, y
Osasuna animó a la Real porque preferian que
bajara el Bilbao. En fin esto es futbol.
Pompeu Data: 08/06/2007 00:00
un minuto de silencio para la GPE periculé.
Descande en paz.