Imagino que és un estat bastant comú en tot els pericos davant el repte del proper dimecres, però haig de confessar que estic literalment excitat amb tot el que envolta la final de Glasgow. Possiblement aquest sentiment es vegi augmentat pel fet de que podré viure en directe aquest aconteixement (una abraçada a qui m’ha ajudat a anar-hi tant ben acompanyat … i un petó inmens per a qui es sacrifica a casa per fer possible que jo hi vagi).

Ansietat, estrés mental, sensació d’aturada del temps, manca de concentració laboral, despiste monumental … tot gira en aquest moment al voltant d’aquesta final, em sento absolutament atrapat en la Glasgowmania.

Com una mena d’exercici de salut mental he volgut confessar-vos que espero d’aquesta final.

… Espero salut i seny per qué tots els que anem desplaçats tornem sans i estalvis a casa, en tot cas si alguna parella s’anima que tornem fins i tot més dels que anem.

… Espero que no hi hagi cap mena d’enfrontaments entre les aficions allà desplaçades, ni tampoc entre diferents faccions d’una mateixa afecció, que amb un bon comportament sapiguem gaudir del que tenim.

… Espero que els violents a ser possible es quedin a casa seva … o que es dediquin a qualsevol cosa menys increpar i agredir a la resta de d’afeccionats.

… Espero que tots els qui volen utilitzar al nostre club amb altres finalitats que les merament esportives descansin per un dia i s’oblidin els simbols que els acompanyen.

… Espero que la fortuna que ens ha acompanyat en les eliminatories previes d’aquesta UEFA ens segueixi fent costat. Per tenir sort cal cercar-la i els nostres es deixaran la pell en l’intent.

… Espero que tots els pericos (aquí o allà) poguem gaudir de la prèvia, de la final … i tant debó de la hipotètica celebració posterior.

… Espero que l’orgull legítim de participar-hi i la possible joia del triomf, es facin extensibles a tots aquells pericos que malhauradament ja no estan entre nosaltres.

Però també i sobretot:

… Espero que Gorka segueixi fent aturades impossibles … que Chica segueixi lluint el seu geni i el seu coratge … que Zabaleta (que bueno que vinistes Pibe) exerceixi de nou el seu possitivíssim rol dins l’equip … Que Jarque continuï execint la capitania defensiva … Que Torrejon aprovi amb nota l’examen del seu Master d’aquesta temporada … Que Moises ens faci una nova exhibició tàctica i física … Que Ivan tingui el seu dia, el que ell i l’afecció ens mereixem, que aparegui un cop més la seva genialitat … Que Rufete presenti les seves millors credencials, com al derby de Montjuic … Que Riera mostri el mateix que als últims mesos, que marxa quan vol i de qui vol … Que Luis Garcia sigui un cop més “Corazón de León”, aquell que ens fa vibrar a tots … Que Tamudo aparegui com només ell ho sap fer en els moment importants, ampliant un cop més la seva llegenda. I També … Que Pandiani afini la punteria del seu rifle com tota la UEFA, que estarà lligada al seu nom amb lletres d’or … Que David Garcia, un cop més, mostri l’orgull del jugador que és: humil, serio, treballador i eficaç … Que Coro aparegui i segueixi sumant gols i moments històrics per l’Espanyol … I Valverde (cony de Valverde, qui ho hagués dit la passada tardor) pugui seguir fent crèixer a l’equip i treient-ne el millor rendiment.

Som-hi Espanyol, la Copa de la UEFA ha de ser nostra, la glòria ens espera … Tots units amb una sola veu: ESPANYOL, ESPANYOL, ESPANYOL !!!