Si d’alguna cosa estic ahir satisfet és que per fi l’equip blanc va estar a l’alçada de la seva afició, és a dir, lamentable. Malauradament no vam guanyar ni tampoc crec que ho varem merèixer, ja que no vam estar gens inspirats i varem ser incapaços de sorprendre a la fornida defensa del Madrid, això si penso que tampoc vam merèixer perdre o almenys ells no van fer mèrits per la victòria i el més just hagués estat l’empat.

Perdoneu que em centri amb el Madrid, que veient-lo ahir ha perdut la condició de Real. Un equip blanc, ahir de negre, suposo que de dol en honor al seu joc esquerp i trist que contrasta i de quina manera, el que volien implantar fa sis anys amb el lema de “Zidanes y Pavones” i que al llarg del temps es va convertir en “Holgazanes y Pavores”. Però bé, van guanyar i això és l’únic que quedarà: els tres punts i els 32 que tenen en la classificació, perquè dels de Capello no els hi pots treure cap altra virtut que et cridi l’atenció de manera positiva que el resultat final, és a dir, el millor que podrien fer els aficionats blancs és mirar una pel·lícula i al final d’aquesta mirar el teletext per saber el resultat i a ben segur que es divertirien molt més que veient el Madrid d’ahir, que va perdre més temps que el Nàstic i el Rayo junts, els quals també van aconseguir el mateix premi que els merengues, és a dir, la victòria per 0 a 1. De fet, suposo que la cara enfadada de Capello durant el partit d’ahir, suposo que era perquè veia al seu costat a Chendo i no el podia fer jugar, però no ens estranyaria que en un partit sortís a defensar un resultat com el d’ahir contra nosaltres, ja que el canvi de Bravo per Van Nistelrooy em va semblar massa valent. No sé quins arguments podran esgrimir si no guanyen res aquesta temporada, ja que de moment van tercers a la Lliga i en la Champions, tot i estar vius, es varen classificar com a segons de grup.

El que no em va sorprende res, va ser l’actitud de l’afició visitant, és a dir, malgrat que en els darrers tres anys portem més títols que ells, mantenen la mateixa prepotència, xuleria i realment em produeixen molt de fàstic, ja que volen anar d’”amigos para siempre”, però són els que pitjor ens tracten i la traca final van ser els curts “olés” que dedicaven als seus, que afortunadament no duraven massa per la incapacitat dels madridistes a mantenir la pilota al seu poder.

La imatge que em va quedar és que de cara a la resta d’Espanya contínuem sent el filial dels blancs i certament no fem res per revertir aquesta situació tan dolenta i negativa per a la nostra entitat. Realment em preocupa i em fa ràbia, amb l’actitud d’alguns que s’anomenen “pericos” a les accions dels aficionats blancs, començant pel Consell que mantenen uns preus poc elevats pel càstig que hem de patir durant el partit contra els madridistes. No és el millor equip del segle XX, doncs que paguin com és mereix un club com el seu. Però encara m’alarma molt més el que es va dir ahir a “Tiempo de Espanyol”, quan un soci va denunciar que el vicepresident i responsable de l’àrea esportiva, Sebastian Javier, va regalar 200 entrades a aficionats del Madrid de les localitats gironines. Em sembla un cas massa greu perquè es passi per alt i no s’hauria de deixar mort el tema, ja que el senyor Sebastián Javier hauria de desmentir aquest fet o dimitir del seu càrrec, ja que no es pot embrutar la nostra imatge de la qual intentem eixuguar de cara a la resta i quan dic la resta, no em refereixo només als culés, ja que fins i tot, els propis merengues ens consideren com la seva sucursal a Catalunya. Però bé, ja es sap cornuts i a pagar el beure i l’any que ve més.