Habitualment a l'Espanyol les exigències esportives comencen quan la pilota comença a rodar oficialment, evidentment és quan es veu el nivell esportiu i anímic de l'equip. Tots estem avisats que aquesta actual plantilla no té banqueta per a competir en la Lliga i més si van mal dades. De moment els moviments no semblen que convidin a l'optimisme, ja que s'ha fitxat a tres jugadors que mai han jugat a la primera divisió i el darrer ja ha reconegut el temor que li fa encarar aquest nou repte.

Em sembla bé i com a soci i accionista accepto les condicions actuals del club, on no es pot estirar més el braç que la màniga. Hi ha un Estadi ben a prop, un crèdit sindicat que assumir i tot això fa que la inversió esportiva sigui la que és. Però el que no puc entendre és que surti el president ahir a Cope Miramar i torni a reiterar que el club té el deure d'entrar a Europa 2-3 vegades cada cinc anys, quan la inversió de l'entitat és ridícula any rere any i es parla més de les sortides dels homes importants que de possibles reforços atractius. Accepto i comprenc les penúries econòmiques del club, però el que no puc empassar-me es que em venguin fum o simplement emparar-se a la sort per complir en l'objectiu irreal que marca el club.

Amb tot això, no vull dir que no podem entrar a Europa, evidentment que si ho podem fer, ja que en el futbol no hi ha res impossible, que li diguin a Espanya, a Grècia al 2004 o el propi Espanyol que en aquests darrers anys ha guanyat dues Copes del Rei i ha jugat una Final de la UEFA. Però una cosa és renunciar i l'altre és assumir una excepcionalitat com un objectiu i al meu entendre l'Espanyol tal i com té actualment les prioritats no pot marcar-se com a objectiu estar a Europa molt sovint i més quan els pocs recursos que disposem no generen cap mena de patrimoni al no encertar gairebé mai en els fitxatges en aquests darrers dos anys.

Si es vol exigir a Europa, doncs apostem per ella. Com deia Camacho, per voler estar a la UEFA es té de fer un equip de Champions i per entrar a la Champions es té de fer un equip per guanyar la Lliga. La resta es com fer la travessa amb tan sols un doble o amb cinc dobles i tres triples, la diferència de probabilitats que hi hagi premi són considerables, per tant les esperances i exigències d'una i altra aposta no poden ser les mateixes, ja que els desenganys després són majors.