Hi ha nits de Barcelona que cauen com per força; gairebé només per portar un altre dia. Foscors endreçades en una urbs de nits sempre càlides, per fredes que siguin. La immensitat d'aquesta Diagonal que estripa la capital, i que la fa mirar ara a mar, ara a muntanya. Voreres desplaçades, obres a mig començar, detalls que marquen la frontera; si puges més amunt del Palau de Congressos només hi trobaràs l'univers creat. "Us veig sempre per la tele, diga-li al Via que parla massa ràpid pels que comencem a sordejar. Adéu, maco, fins una altra, agafo el metro aquí a baix". Del Polo surten alguns cotxes, que enfilen Doctor Marañón avall. Hi ha un tràfic considerable, sorprenent quan ja són les deu tocades.

Travessa que travessaràs. I el teu cotxe sota una farola, ben vigilat. Perquè primer has pensat que t'estaven intentant forçar la porta, però no, és algú que veu la gent passar. Desafiant el fred, melena castanya, faldilla ben curta, obrint la vista de bat a bat. Us heu agafat la mirada a trenta metres i, és clar, has hagut de seguir caminant. Fins que us heu tingut a la vora, a menys distància de la que va de la línia de gol al punt de penal. Sense dir-te res t'ha clavat l'ensurt. T'ha ofert, de cop i volta, el portentós bé amb el que la Creació es va equivocar. Amb ella, es va equivocar. Tot seguit, però, no et sents molt afortunat. Després ha passat un Opel, un Audi, un Smart, i també els hi ha ensenyat el mostrari. En un gest com repetitiu, alguna cosa semblant a aquella mania de tocar-s'ho tot que té el diví calb.

Penses que algun dia voldries ser periodista de TV3 per poder proposar que, en aquell punt de la civilització, parissin una estació de metro anomenada "Nacho Vidal". Respires convençut de la importància de la teva ocurrència. No per res, sinó perquè la gent sàpigues que des d'allí -i cap a fora- només hi trobaran l'univers creat.

Assemblea.

Xavi Salvatella
www.xavisalvatella.blogspot.com