"Tintín" Márquez va ser l'escollit al final de la temporada passada perquè la Junta Directiva prioritzava (i prioritza) la construcció del nou estadi per davant del projecte esportiu. Fins aquí podem estar més o menys d'acord. Ens ho van vestir com que Tintín és un home de la casa (que ho és), però no s'ho va creure ningú. Tots sabíem que Tintín era l'opció més fàcil, ràpida i, sobretot, barata.
Tots recordem la segona volta que va fer l'equip la temporada passada. Ho tenim tant present que ens caguem a sobre cada cop que pensem que repetir aquells resultats ara faria que al març de 2009 ja estiguessim a Segona. I ens acollonim només de pensar en viure a l'infern de Segona en un estadi de quatre estrelles.
Doncs bé, el senyor Márquez era el segon entrenador d'aquella nefasta segona volta. I ho sabíem quan el van fer primer entrenador per la 2008-2009. I ho sabem ara. I tenim el caos de la temporada passada tant viu a les nostres ments que ens costa molt veure-hi solució. Tanquem els ulls i ens imaginem l'equip encadenant derrotes consecutives, amb uns jugadors cada cop més agarrotats física i mentalment, amb una grada nerviosa i amb un cos tècnic sense cintura per reaccionar.
Sentim els no-pericos del nostre entorn dient-nos que no tenim mal equip, que a primera hi ha equips molt pitjors, que és impossible que baixem. Però resulta que això del futbol és molt punyetero (per dir-ho finament) i depèn molt de l'estat d'ànim dels jugadors i dels resultats dels partits immediatament anteriors. La plantilla d'enguay és més o menys equivalent a la de la temporada passada (ara no és moment d'entrar a analitzar jugador per jugador o línia per línia), podem ser una mica millors per alguns i una mica pitjors per d'altres, però no és abismal diferent. Si la plantilla de l'any passat es va arrastrar tant escandalosament durant 20 partits seguits amb Tintín seient a la banqueta, què ens fa pensar que aquest any no pot tornar a passar?
La Directiva ha decidit donar marge de confiança al nostre entrenador, cosa totalment legítima si pensem que a 10 minuts d'acabar el partit contra el Numància estàvem setens a la classificació. Però també cal que la Directiva aprengui, d'una vegada per totes, a llegir el passat. I el passat recent ens diu que el coixí de punts que teníem en acabar la primera volta de la temporada passada, a dia d'avui és de només tres punts.
No ens podem (no poden, els dirigents del club) adormir. Hi ha vegades que cal reaccionar a temps i més quan els dubtes són tan evidents.
PD: Felicitats Mikel.
| 29 
| 
1 | 
18/12/2008
