"La Lliga està prostituida", va dir un important perico dissabte, passada la mitjanit. Tot just acabàvem d'anar de putes i la festa ens havia sortit caríssima. Tots plegats portàvem una mala llet que no ens l'acabàvem, de fet avui, encara n'hi ha molts que no podem parar de pensar-hi i fer-nos mala sang.
I quan encara tenim al camp la puta del dissabte i com d'insatisfets ens va deixar, resulta que ara ens obliguen a anar amb una altra diumenge a la nit. Les dos prostitutes amb més glamour de les Espanyes (pels diners que tenen a la caixa, no per res) en vuit dies de diferència.
Dissabte ens van ultratjar, ens van escridassar, ens van robar i ens van insultar a casa nostra (que encara que sigui de lloguer, la paguem religiosament cada any), mentre els que havien de vetllar per la nostra salut miraven dissimulant cap a la Meca, com si aquella festa no anés amb ells.
Els milers de pericos que erem a la muntanya dissabte vam descobrir diumenge al matí, tot escoltant la ràdio, llegint el diari o mirant la tele, que definitivament erem els éssers més imbècils del planeta, perquè tot el que escoltàvem, llegíem o veiem era només una aproximació del que havíem viscut en directe la nit anterior. El robatori que havíem patit resulta que havia estat una imaginació nostra i que eren els nostres jugadors els que havien fet trampes; els animals dels focs artificials resulta que estaven eradicats feia anys, però en el cas hipotètic que haguessin vingut al camp (encara avui no entenc com una persona que no existeix pot intentar matar-ne una altra) no eren del Bar$a ni portàven banderes feixistes; el nostre President havia incitat a la violència per haver dit una veritat com un temple però resulta que el President dels altres era un abanderat de la lluita contra els violents i mai es posa nerviós ni perd els papers; els afeccionats pericos eren unes bèsties perillosissímes i incontrolades perquè havien envaït el camp; els jugadors culés eren cecs perquè no havien vist cap llençament de bengales i tontos perquè es pensaven que l'àrbitre havia aturat el partit durant deu minuts perquè en Pep (el de la nandrolona i el Brescia) havia demanat un temps mort per passar de defensa individual a defensa en zona; la polícia autonòmica catalana havia hagut de carregar a la Tribuna de l'estadi perquè uns insensats s'havien dignat a insultar el dotzè jugador dels altres, que curiosament vestia de color groc i no de blau-grana com els seus companys; però resulta que fer una càrrega policial a l'epicentre dels focs artificials era perillós perquè podia causar mals majors, i per això van decidir fer fora els cinc caps de turc (que recordem-ho: no eren del Bar$a) sense que cap porra els provoqués un morat, no fos cas que els fessin mals (majors).
No arribo a entendre com és que els pugem a patir fred a la muntanya mai veiem el que realment passa i ens expliquen els mitjans de comunicació l'endemà. Sort en tenim d'ells, que ens fan veure la veritat absoluta i ens treuen de la boira espessa en la que vivim els pericos.
Diumenge tornarem a anar de putes. Encara tenim per davant un parell de dies per fer foc nou i oblidar tot el que ens pensàvem que havia passat dissabte però que en realitat va ser una gran il·lusió. Ah! I preparem-nos perquè, si per desgràcia, diumenge tornem a perdre, el dilluns al matí els posseidors de la veritat absoluta ens recordaran, una vegada més (i ja en van moltes) que ens vam deixar guanyar. I llavors és quan demostrarem, una vegada més (i ja en van moltes), que som persones civilitzades i no els hi trencarem la cara.
http://7m76.blogspot.com