Sortir l'olla per caure a les brases
El partit de diumenge al Bernabéu no diferirà gaire del derbi de la setmana passada, com a mínim pel que fa l'arbitratge. Tots aquells que rajen dels arbitratges que rep el Barça i pensen que a la capital del regne ens tractaran millor, que repassin el vídeo del partit de l'any passat amb el "piscinasso" del gran Raúl. No us enganyeu, són dos llops amb distinta pell: igual de prepotents, amb el mateix tracte arbitral i amb el mateix despreci cap als altres equips. La única diferència (i no és petita, ho reconec) és que es troben a 600 km i des d'aquí no ens arriba tant forta la pudor.
Tintín, posa't les piles
No podem cometre el mateix error que l'any passat i, de moment, anem en camí. L'any passat vam basar la primera volta amb una efectivitat en atac brutal i, quan aquesta es va acabar, caput. Aquest any estem fent el mateix amb la defensa: estem basant el nostre joc amb una defensa espectacular (veure secció). Pel que hem vist fins ara estem bé en efectivitat d'atac, estem molt bé en defensa però el mig del camp no existeix. El mig del camp avui en dia és bàsic en el futbol i Román s'ha de posar les piles JA. Està destinat a conduïr aquest equip i de moment no ho està fent, sigui perque no es troba bé físicament o sigui perque no s'adapta bé al 4-3-3. Sigui com sigui, Tintín ha d'aportar solucions ja, ell és l'entrenador i ha d'aportar aquesta versatilitat.
Defensa espectacular
Tot i els quatre gols rebuts els darrers dos partits l'equip mostra molta solidesa defensiva. Kameni és i està inmens (on son tots aquells que el volien vendre aquest estiu?) i se l'ha de renovar a qualsevol preu. Dissabte passat va quedar clara la diferència entre un porteràs i una ballarina de cabaret. Sergio Sánchez i Beranger transemeten lluita i confiança, amb menció especial per al primer que, a més, de tant en tant s'anima a pujar la banda amb coherència. Jarque és Jarque, ja el coneixem i no ha de demostrar res (aquest nadal queda't a casa, nano). I menció especial per Nico Pareja, que està realitzant un principi de temporada brutal i esgarrifa veure on és el seu sostre.
Still waiting
Ha passat gairebé una setmana des que va acabar el derbi i encara NINGÚ ENS HA DEMANAT PERDÓ. Ni els jugadors del Barça, ni el seu president, ni els mossos, ni la Conselleria d'Interior, ni (òbviament) els Boixos Nois. Com bé diu el mestre Via, no ens hem d'equivocar a l'hora de valorar de quin costat ens hem de posar. Sabem qui ens va agredir, qui s'ho va mirar mentre menjava pipes i qui va anar a celebrar els gols amb els primers. No cal discutir que des del club s'han de prendre mesures perquè això no es torni a repetir, però no us deixeu enganyar sobre el que va passar dissabte: som les víctimes, no els agressors. Que no me los embauquen, que porten tota la setmana intentant-ho.