Ja és un fet: l'Espanyol estrenarà el seu estadi a Primera Perquè equip de Primera ho ha estat sempre, inclús en els moments mes foscos d'una amarga temporada on ha estat 17 jornades al fons del pou. Però aquest equip, aquesta afició i aquesta entitat no es mereixien un cop tan dur, tot i que per revertir la situació hagi fet falta trencar totes les estadístiques. L'Espanyol i la seva afició, han reescrit tots els registres necessàris i a partir d'ara constarà com a exemple per tot el qui vulgui emular un miracle esportiu d'aquesta magnitud. Evocant aquella vella fotografia de l'ascens del 63, contra vent i marea, l'Espanyol és i serà de Primera.

Ho havia dit Pochettino a la seva darrera comparecència: aquest era el partit. El partit que havia de certificar, d'una vegada per totes la salvació espanyolista. La victòria assegurava no haver d'estar pendent d'altres camps, tot i que assolir-la a l'estadi de l'Almería semblava una empresa complicada a tenor del rendiment al propi estadi dels de Hugo Sánchez . I de seguida quedava refermada aquesta afirmació quan Ortiz a servei del rapidíssim Crusat -que sembla tenir-nos entre cella i cella- rematava al pal dret de Kameni. Replicava l'Espanyol a rematada de Callejón que el de Motril enviava un pel desviada a la esquerra de Alves. No aconseguien els espanyolistes fixar les seves posicions de joc, i cometien algunes errades que amenaçaven amb complicar-los la existència com una pilota que Roman deixava per Uche obligant a Kameni a efectuar una gran intervenció. Però poc desprès, es produia un contracop molt ben conduit per Nené, sens dubte un dels grans protagonistes de la nit, i la pilota arribava a Ivan Alonso que engaltava un bon xut a ras de pal que significava el primer gol espanyolista. El gol reescrivia el guió d'un partit que s'inclinava decissivament del costat perico. Ja poc importaven les desiguals noticies d'altres camps, l'Espanyol havia encarrilat de manera la seva permanència.

La represa començava amb bones sensacions pels espanyolistes, Nené tornava a crear perill llançant per sobre el travesser, i l'Espanyol donava imatge d'enteresa sobre el terreny de joc, i semblava poder augmentar el seu avantatja si aprofitava alguna de les seves oportunitats. Però l'Almeria tornaria a deixar constància de la seva polvora a la davantera quan el repudiat Uche, un altre que també ens estima, obligava a Kameni a fer la seva millor aturada en molt de temps. Però els espanyolistes ja havien après la lliçó del Calderón i no van permetre en cap moment que els locals els arrabassessin l'avantatge al marcador, i no contents amb la que ja tenien, encara van augmentar-la en peus d'un home que s'ha revelat com un fitxatge imprescindible: Iván Alonso. L'uruguaià tornava aprofitar una jugada de Nené per fer el segon dels espanyolistes i el cinqué del seu compte particular. Un gol que donava tranquil·litat als pericos que apagaven definitivament el transistor i s'afanyaven a posar el cava a la nevera, doncs la salvació estava tan sols a un quart d'hora de camí. Una distància que Ferran Corominas, l'home al qual ningú volia haver d'encomanar-se davant el Màlaga, escurçava encara mes quan rebia una passada de Luis Garcia i la convertia en el tercer. Ara si. La joia s'apoderava dels pocs però animosos pericos desplaçats a les terres andaluses, en una altra demostració que aquest equip mai no caminarà sol. Poc desprès Teixeira Vitienes segellava amb el seu xiulet la victòria perica. Les llagrimes de Mauricio Pochettino, un dels principals artífex del miracle, a ben segur que han tingut rèplica en moltes llars espanyolistes. I és que ha estat una temporada durissima però inoblidable, on l'Espanyol ha tornat d'entre els morts per demostrar la evidència: que és i serà per sempre mes un equip de primera.

Fitxa técnica:

UD Almería: Diego Alves, Bruno, Kalu Uche, Iriney (Julio Álvarez, min.54), Crusat, Negredo, Juanma Ortiz (Ortiz, min.60), Carlos García, Mané, Soriano (Piatti, min.79) y Pellerano.

RCD Espanyol: Kameni, Chica, David García, Román, Callejón (Coro, min.72), Luis García, Nené (Lola, min.92), Torrejón, Jarque, Moisés y Iván Alonso (Rufete, min.84).

Árbitro: Fernando Texeira Vitienes (C.Cántabro). Por parte del Almería, enseña tarjeta amarilla a Mané (min.29), Iriney (min.46), Crusat (min.60). Por parte del Espanyol, a Iván Alonso (min.65)

Gols: 0-1, Iván Alonso (min.25); 0-2, Iván Alonso (min.71); 0-3, Coro (min.87)