Extraordinària i d´obligada lectura l´entrevista la que publica el darrer número de la revista Don Balón amb un protagonista d´excepció, el nostre capità Raúl Tamudo. Com sempre que el 23 de Santa Coloma s´adreça en públic a tot l´espanyolisme, les seves paraules mereixen un espai destacat sobre tot en alguns punts que seguidament procedim a comentar.

"El que pensi la gent que no conec de res, m´interesa molt poc"

Després del seu gol al Santiago Bernabéu, Tamudo va fer unes declaracions que alguns van interpretar com a un tot d´atenció a determinat entorn que l´havia questionat per la seva ratxa negativa cara a gol; Tamudo afirma que "en cap moment vaig dir que volgués fer callar boques. Si que vaig dir que després de tants anys i amb la meva experiència sé com funciona això, i qui és qui en aquest món [...] Alguns mitjans de comunicació deien que no estava bé, que portava nou mesos sense marcar... però això funciona així , i no entraré a valorar-ho. El que pensi la gent que no és al meu voltant, o que no conec de res, m´interesa molt poc".

"Vull que perdi el Barça"

Ara que sembla haver-se possat de moda el preguntar als membres de la plantilla i al cos tècnic espanyolistes per les seves fílies i fòbies respecte a FC Barcelona i Real Madrid, Tamudo no podia escapar en aquesta questió. En un moment d´aquesta extensa entrevista, se li pregunta obertament  si es considera antibarcelonista; el 23 ho te més que clar: "tinc amics al Barça i vull que els hi vagi bé a ells, però jo sóc de l´Espanyol. Individualment vull que els hi vagi bé als meus amics, però globalment vull que perdi el Barça". I te aquest sentiment "no per antipatia, sino per rivalitat sana. Sempre que jugues contra el Barça vols guanyar per aquests colors que has mamat des-de petit, però no cal arribar a extrems de pasar-se amb el rival". En conseqüència, li van doldre els incidents del passat derbi especialment "per la gent que es va veure afectada per aquelles bengales". Tamudo, conciliador, no considera que els jugadors culés que van anar a cel·lebrar els gols amb el sector on hi havien els radicals violents blau granes per provocar, tot i considerar que potser "no era el moment d´anar a festejar el gol allà".

No considera agradable que es pensi que mana més que ningú al vestidor

Raúl Tamudo també ha respost a les preguntes sobre la probablement distorsionada imatge que d´ell es dóna a la paròdia de l´espai de TV3 Cracòvia, explicant que malgrat es pren amb sentit de l´humor la seva imitació, considera que "no és agradable" que pugui entreveure´s que es dedica a manar a nivel de vestidor per damunt del mateix entrenador. "Quan diuen això és perquè algú ho pensa, i no és cert. El fons d´aquesta imitació no és cert, mai he fet una alineació i no mano més que mai. Jo obeeixo ordres i faig el que em diuen", remata al respecte. Se li planteja també que potser aquesta imatge es deu al pes que amb companys i amics com Luis García o De la Peña tenen al vestidor, un fet que Tamudo reconeix però puntualitzant que "veterans com Rufete o Lacruz són els que han de portar una mica el pes del vestidor". On ja es possa més seriós és quan se li recorda com jugadors com Dani García Lara i Albert Lopo van queixar-se dels seu paper al vestidor un cop van abandonar la disciplina blanc i blava, un tret que és el que precissament critica Tamudo: "només em fa mal d´aquest tema que facin servir els mitjans de comunicació quan aquí no van dir res. Mai parlaré malament d´un company a la premsa perquè no afavoreix la vida del vestidor. Si hi han problemes, han de quedar-se a dins".

"Vaig cel·lebrar el gol de Torres com tots els espanyols"

Recorda també Tamudo en un altre moment d´aquesta entrevista com va viure aquest passat estiu el triomf d´Espanya a l´Eurocopa de Suïssa i Aústria: "vaig viure la fase final amb molts nervis en cada partit, i en vaig gaudir com si fos un d´ells. El dia de la Final em vaig endur una alegria immensa. Amb el gol de Torres vaig saltar com tots els espanyols". Tot i això, probablement a Tamudo li vingués el pensament recorrent de que ell es mereixia ser allà, amb la resta de campions d´Europa; el capità espanyolista, conformat, explica que  "és cert que en el seu moment vaig possar el meu granet de sorra, tot i que va ser molt petit". No tant petit, ens atreviriem a puntualitzar nosaltres, perquè aquell gol seu davant Dinamarca va ser molt important per a la nostra selecció; Tamudo recorda que aquell dia "tot va anar molt ràpid. Era la primera vegada que jugava amb Espanya com a titular i no em puc queixar, perquè tot va sortir rodó. Vam guanyar un partit on ens jugavem la classificació, vaig fer el primer gol, i això sempre serà inoblidable". El 23 perico, realista també, pensa que amb el nou seleccionador segueix sent complicat tornar al combinat nacional: "no he tractat mai amb Vicente del Bosque, però sembla una persona tranquila i capaç de gestionar un grup com l´espanyol. Mai es perd l´esperança, però cal ser realista i cada dia és més complicat...".

"Ningú no és etern"

Finalment, aborda Tamudo un tema sempre complicat en la vida d´un esportista, el de l´adéu. Tamudo considera que "no estic vivint encara els meus darrers anys. Em trobo bé i no pensó en això. Em queda aquest any i un altre a l´Espanyol, i després no sé que passarà. Si estic bé, seguiré jugant perquè és el que més m´agrada, però és cert que és molt difícil estar al màxim nivel tots els anys. Tard o d´hora li arriba l´hora a tothom i s´ha de tenir clar el paper que s´ha de jugar en cada momeno. Ningú no és etern. Cal cuidar-se al màxim i i si un dia haig de ser a la banqueta per donar l´oportunitat a un altre company, ajudaré amb la meva experiencia". Com a comiat, tamudo respons a la pregunta de com serà recordat dintre de 100 anys; el capitàreconeix que espera ser recordat "com a un bon jugador, que va entrar a la història pel seu treball, pels seus gols, i que ho va donar tot per aquesta samarreta".