Semblava que mai havia d´arribar, però per fi, aquest diumenge, viurem l´acte de cloenda d´aquesta temporada 2007-08 que abaixa el teló amb un panorama que ni els més pessimistes haguèssim pogut albirar fa només cinc mesos, quan somiàvem en aquest partit com a una celebració de la que pensàvem podia ser la fita més alta assolida mai a la història del club: la consecució d´una plaça per a la màxima competició europea. Però com bé deia fa un parell de dies Albert Riera, de poc serveixen les lamentacions i no té gaire sentit perllongar una competició quan no t´estàs jugant cap objectiu, i esgotada l´enèssima via d´accedir a la Copa Intertoto poc més que l´honor i el desig de donar una petita alegria a la soferta parròquia espanyolista li pot quedar a un grup humà que com comentava un altre membre del vestidor blanc i blau, Moisés Hurtado, està ja cansat de rebre pals cada cap de setmana, i precisa urgentment d´un periode de pau i tranquil·litat.

En aquest darrer compromís de la Lliga, tindrem enfront l´Almeria, l´equip que a la primera volta de la temporada va ser l´encarregat de tallar de socarrel una espectacular trajectòria de 14 partits sense conèixer la derrota per part dels espanyolistes. El partit disputat a l´Estadio de los Juegos del Mediterráneo va servir per començar a intuir que existia una versió diferent dels homes d´Ernesto Valverde, la desencisadora que a la llarga ens hem cansat de patir al llarg de la segona volta de la competició. Curiosament, i malgrat haver signat una temporada no ja meritòria, sinò excel·lent, el regust que està deixant l´equip almerienc entre els seguidors en aquest tram final de la competició és clarament amargant, sobre tot a causa de l´espectacle poc edificant que van donar en el partit de la darrera jornada davant el Recreativo de Huelva, i que va servir per trencar la comunió existent entre equip, afició i mitjans de comunicació. El crit de "tongo" va poder sentir-se a les grades, i també llegir-se als diaris, provocant que el vestidor andalús es sentís clarament agreujat, i que alguns dels seus membres fessin el que mai un professional hauria de fer: blasfemar contra els seus propis seguidors. En definitiva, una tibantor que ha enterbolit la que ha estat la millor temporada de la història dels andalusos, que imaginem desitjaran revertir aconseguint una victòria a l´Olimpic de Montjuïc.

Ernesto Valverde, malgrat l´evidència de que pràcticament tothom té, i a més comprensiblement a nivell humà, la ment dividida entre quin ha de ser el seu futur, el descans estiuenc i el nou projecte espanyolista de la temporada 2008-09, va manifestar públicament que aquest no havia de ser pels seus homes un partit de punt i final. Ans el contrari, el míster espanyolista ha intentat, ja veurem si amb èxit, concienciar els seus homes que la millor manera de pensar en el futur és cloure d´una manera el més brillant possible aquesta dicotòmica temporada 2007-08. La penosa imatge que l´equip ha deixat a  la retina dels seus seguidors al llarg d´aquesta segona volta no té pal·liatius, però tan de bo aconsegueixin des de la gespa transmetre a la grada símptomes que permetin tenir esperances de que aquests mesos només han estat un miratge, i que podem afrontar amb optimisme la propera temporada, la del trasllat a l´estadi de Cornellà-Prat. Aquesta situació de desencontre entre l´equip i la grada no sembla gens positiva per a l´entitat, i seria realment important començar a pensar al més aviat possible en el futur.

Les estadístiques d´enfrontaments a terreny espanyolista entre tots dos equips són tan breus com aquesta: cap ni una. Ens hem de remetre a l´equip del qual és hereu la UD Almeria des de 1989, l´AD Almería, per trobar-nos amb dos precedents: el 5-2 de la 1979-80, en una jornada en que Rafa Marañón va fer quatre gols al conjunt que aleshores entrenava José María Maguregui, i l´1-0 de la 1980-81, amb Roberto Martínez com a botxí dels andalusos. Des d´aleshores, no s´ha tornat a repetir un enfrontament entre tots dos equips a terres catalanes, amb el qual diumenge s´encetarà l´històric de xocs entre totes dues entitats.