Si alguna cosa no li hem de negar a aquest Espanyol es la capacitat de sorpresa. Quan ja crèiem que li haviem vist el pitjor de la temporada i pensàvem que el grup estava concentrat per assolir una plaça europea, es despenja amb un partit infame i es converteix en una caricatura d'equip, incapaç de lluitar per cap fita que no sigui arribar al final del partit sense encaixar mitja dotzena. I aquest fou l'Espanyol que passà per Murcia com qui va de vacances de Setmana Santa a casa d'un cosí germà. En aquest cas  un vell conegut, el Javi Clemente, al qual desprès d'escapar-se in extremis de Cal Ahmadineyad, l'horta murciana li sembla un paradis i encara aconseguirà salvar a un equip format per onze recol.lectors de pebrots. Un d'ells, Ivan Alonso, un jugador que deu haver ficat no mes d'una vintena de gols a primera divisió i almenys cinc ens els ha fet a nosaltres, es va bastar per amargar-nos la tarda. Coses que li passen a aquest Espanyol que en un mal dia es capaç de convertir en figura a qualsevol mediocre.

Hi ha voltes que els primers minuts d'un partit permeten intuir la resta, però l'apatia  amb que l'Espanyol encarà l'inici no feia presagiar res de bo, però tampoc la debacle que arribaria desprès. L'Espanyol sortir al camp sense tensió, encefal.lograma plà, jugant a veure-les venir sense imposar cap ritme ni mostrar cap intenció mes que combinacions retòriques que morien infructuosament a la frontal. No es que els murcians ensenyessin gaire mes, però si una major verticalitat en el seu joc tenint com a referència a Alonso, la movilitat del qual va causar de seguida problemes als centrals espanyolistes. El davanter, avesat a la autogestió, va avisar un parell de cops, i la tercera es va fabricar una jugada amb pinta de penal on primer Jarque i desprès l'àrbitre, van picar. Passava mitja hora i l'equip encara no s'havia assabentat que perdia, i tan sols una pilota de Àngel a Tamudo, en un justissim fora de joc ens va fer albergar esperances que l'equip podia despertar al segon temps, però fou un miratge.

Perquè la represa no ens oferiria sinò motius per la vergonya, i aquest cop si, de bon inici. Un centre a l'àrea que Zabaleta no cobria be acabava al cap d'Ivan Alonso qui lliure de marca feia el segòn. Tan sols havia passat un minut i semblava que l'Espanyol ja entregava les armes, sensació que no vam haver d'esperar molt per substanciar perquè al quart d'hora Zabaleta culminava una oblidable actuació comentent un penal tan absurd com clar sobre Ivan Alonso, xutant el seu turmell quan volia fer fora la pilota. El penal seria transformat per Abel ajustant la pilota al pal, deixant cada cop mes lluny el record de quan Kameni n'aturava algun. Els tres gols murcians serien tímidament contestats pels pericos, en una jugada on Tamudo fallava claríssimament una passada de Luis Garcia. Però no hi hauria lloc per salvar l'honor i si en canvi per incrementar el desastre, quan a cinc minuts del final Richi, sol com un mussol, feia el quart de la tarda per deliri del respectable, que va acomiadar al seu equip entre ‘olés'. L'àrbitre es va compadir dels blanc i blaus assenyalant la fi del partit quan ni tan sols hi passaven segons, tancant una tarda negra de la qual nomès podem extreure la nota positva del debut de Jordi Gomez. Un noi amb bona tècnica que va intentar aportar llum al fosc túnel en que s'ha convertit el joc espanyolista, a hores d'ara, lluny, molt lluny de generar bones sensacions.

Fitxa tècnica

Real Murcia CF: Carini, Ochoa, Kabous, De Lucas (Pina, min.63), Abel, Mejía, Peña, Ivan Alonso, Cuadrado, Movilla (Richi, min.52), Aquino (Goitom, min.73)

RCD Espanyol de Barcelona: Kameni, David García, Valdo, Zabaleta (Rufete, min.71), Luis García, Riera (Coro, min.54), Ángel, Torrejón, Jarque, Moisés (Jordi Gómez, min.54), Tamudo

Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez. Pel Murcia ha tret groga a Mejía (min.32) a Kabous (min.45) y a Pina (min.86). Per l'Espanyol ha tret groga a Jarque (min.35)

Gols: 1-0, Iván Alonso (min.36), 2-0 Iván Alonso (min.46), 3-0 Abel (min.62), 4-0 Richi (min.84)