Quan l´estiu de 2005 arribava la notícia de que l´Espanyol s´havia fet amb els serveis del jove davanter del Real Mallorca Luis García, pocs referents directes tenia l´afició espanyolista d´aquest jugador asturià, més enllà que al partit final de la temporada 2003-04, defensant la samarreta del Real Murcia, havia possat l´ai al cor de tot l´estadi de Montjuïc amb un tret al pal que a punt va estar d´enviar-nos a l´infern de 2ª. Poc es podia imaginar l´afeccionat perico que en poc temps es convertiria en tot un referent de l´equip tant a dins del camp, com a fora del mateix, on ha destacat pel seu compromís absolut amb la causa perica, i a més, en cas de vestir-se de curt a la Nueva Condomina, que entraria a formar part del club dels jugadors que han disputat cent partits defensant la samarreta espanyolista.

El jugador, que va arribar inicialment per acomplir un contracte de 5 temporades, fou fitxat per una xifra propera als 5 milions d´euros gràcies a l´intervenció de l´aleshores principal patrocinador del club Sebastián Javier, que no ha traspassat els seus drets federatius al club, que s´ha convertit en propietari únic, fins fa uns mesos. Luis García, que va iniciar-se al món del futbol a les categories inferors del Real Oviedo fins que el van descartar al segon any de cadet, de seguida va passar a militar al Club Deportivo la Braña, que havia estat també bressol d´un dels seus grans ídols futbolístics, Luis Enrique (l´altre és Hugo Sánchez, de qui ha heredat l´afició a celebrar els seus gols amb espectaculars tombarelles). Posteriorment, van fixar-se en ell els tècnics del futbol base del Real Madrid, arribant a jugar amb regularitat al Real Madrid-Castilla de 2ª B, tot i que va arribar a debutar amb el primer equip blanc en un partit de Copa. Els tècnics de la casa blanca van decidir cedir-lo al Murcia per considerar que tenia menys qüalitats que el seu company Ivan Riki, que actualment juga al Deportivo de a Coruña; afortunadament, van errar completament, i després de jugar sengles temporades al club murcianista i al Real Mallorca, va arribar a Montjuïc per reforçar l´equip de Miguel Ángel Lotina, juntament amb altres reforços com Edu Costa, Jofre Mateu, Albert Riera, Pablo Zabaleta i Aramando Sa. Val a dir que Luis era la tercera opció de la direcció esportiva del club, per darrera de Fernando Cavenaghi i Javier Saviola, però de seguida la seva capacitat golejadora i la seva regularitat (no ha baixat dels 10 gols a les quatre temporades que porta a l´elit del futbol nacional) el van fer convertir-se en un fixe a la punta de l´atac perico.

Consagrat a la final de Copa del 2006, on va fer 2 extraordinaris gols, i a punt va a estar d´aconseguir un hat trik, en aquestes dues temporades i mitja la seva evolució ha estat constant, i ha passat a convertir-se en un habitual de les alineacions del seleccionador nacional Luis Aragonés, i aquest cap de setmana ha acabat d´arrodonir la celebració tornant a ser convocat per a l´absoluta, i també en cas de marcar al seu antic equip, podria batre la seva marca personal de gols a Primera, que és d´11 tants. En definitiva, aquest pot ser un cap de setmana rodó per a l´ovetenc.

Enhorabona, Luis, i que per molts anys segueixis llunt la blanc i blava!