No va merèixer perdre els tres punts l'equip espanyolista en front del Màlaga al qual paradoxalment tampoc es pot considerar un injust vencedor, ja que el d'avui fou un partit obert on qualsevol dels dos es va poder imposar. Ho feu qui cometé menys errades o qui aprofità millor les del rival. No es que aquest absurda frase pugui justificar res, però ilustra perfectament una derrota que es concentrà en dos minuts letals on l'Espanyol va perdre tres punts i molta pistonada per agafar el tren europeu.

Un nou horari inèdit a Cornellà per rebre al Petromálaga, equip que abans de l'arribada de l'or negre havia caigut en les anteriors visites a l'estadi. Pochettino, fidel al doble pivot conformat per Cristian Gómez i Baena, endarreria a Forlín al central per cobrir la baixa de Moreno en detriment de Romaric i Amat. D'altre banda, Coutinho i Weiss, contra el pronòstic de molts analistes, tornaven a formar junts en punta d'atac. Es preveia un partit intens i mogudet, amb un bon ambient a la graderia d'un aspecte ben primaveral. Primers instants d'atac a una i altra porteria, amb els bandes de protagonistes, i un Uche molt actiu que forçava un còrner que a punt estava d'esdevenir un autogol. Poc després el propi Uche resolia en un xut que sortia  llepant el pal, un garbuix que havien construït Coutinho i Verdú abusant de les combinacions. I fou el brasiler qui inaugurava el marcador en una falta que només pot marcar un crack que s'hagi criat a la terra de les mulates i la caipirinha, picant per sota enlloc de per sobre amb una precisió absoluta fent inútil la estirada de Cavallero. Es posava be el partit per un Espanyol que no abaixava el pistó i seguia provant de fer el segon. Llavors tenia lloc una de les noticies més curioses, el debut de Carlos Kameni per lesió de Cavallero al que fou sempre el seu estadi. Carlos, rebut amb aplaudiments per la majoria del respectable -també amb algunes xiulades- que li regalava una ovació pendent desprès d'anys vestint amb l'escut al pit.  La seva sortida coincidia amb els millors minuts del Màlaga que enviava dues pilotes al pal, i qui mes qui menys començava a pensar en l'amenaça de l'empat combinada amb una actuació estel·lar del camerunés que en la seva primera pilota fregava l'expulsió tocant-la gairebé amb la mà. Però l'Espanyol s'havia ennuvolat i el partit se li havia posat tant coll amunt que el millor que podia passar-li era que arribés el descans amb l'avantatge mínima al marcador. Però tot i la pressió malaguista qui tingué l'oportunitat més clara de moure el marcador fou l'Espanyol en una passada de Coutinho per Uche, però el camerunés li guanyava el pols al nigerià, un pel escorat.

La represa començava amb un Espanyol contemporitzador i un Màlaga a l'aguait que disposava d'una bona oportunitat inicial en un xut de lliure directe massa elevat de Cazorla. La resposta a peus de Coutinho a qui només un rebot espatllava un slalom que tenia flaire de gol. Però la pilota no tenia amo, ni al mig del camp ni a les àrees on ni un ni altre equip trobaven la passada final entregant la pilota al contrari. No sabia l'Espanyol acabar tres o quatre contracops que morien als peus d'un Weiss espés o no trobaven rematador. L'equip, paradoxalment dissenyat per jugar amb espais, no sabia aprofitar-los per manca d'ordre en l'atac, fet que va propiciar el canvi de Weiss per Romaric. Però els blanc i blaus no trobaven l'encert necessari per foradar la defensa visitant tot i els molts espais que aquests deixaven a l'esquena. Una altra pilota parada, significà una altra ocasió de lluïment per Kameni, que li tragué amb la mà canviada el segon a Romaric. Però una passada llarguíssima cap a un davanter del Màlaga el deixava sol davant Kiko. La defensa li treia la pilota, però Van Nistelrooy, acabat de sortir, demostrava no haver perdut l'olfacte i clavava la pilota perduda a l'interior de la xarxa. Un empat que no podem catalogar d'injust però si de desafortunat. La jugada següent encara ho fou mes: córner molt passat dels malaguistes i  després d'un refús de Kiko la pilota arribava a Demichelis que feia el segon. Mala sort i mala entesa d'un equip que havia malaguanyat massa contres i abusat massa de les passades interiors. Pochettino és veia obligat a treure el Rifle per Baena, en un intent a la desesperada per empatar el partit. Verdú era objecte d'un possible penal, quan l'Espanyol intentava, sempre pel centre, aconseguir l'empat infructuosament davant un Kameni molt segur. Al final, el marcador no es mouria certificant una derrota potser injusta i dolorosa però que sens dubte complica força les aspiracions europees.

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: K.Casilla, Raúl R., Raúl Baena (W.Pandiani, min.80), J.Verdú, K.Uche, Javi López, Weiss (Romaric, min.61), Forlín, Dídac, Coutinho i C.Gómez (Albín, min.73).

Málaga CF: Willy (Kameni, min.33), Weligton, Demichelis, S.Cazorla, Mathijsen, Monreal, Maresca (V.Nistelrooy, min.73), Elieu (Seba, min.58), S.Sánchez, Isco i Rondón G.

Àrbitre: Carlos Clos Gómez (C.Aragonès). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Dídac (min.26), Javi López (min.53), Raúl Baena (min.72). Per part del Málaga, a Demichelis (min.51).

Gols: 1-0, Coutinho (min.23); 1-1, Van Nistelrooy (min.75); 1-2. Demichelis (min.77).

Incidències: 26.132 espectadors.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}