Redacció, 22:00 h. Probablement a força de parlar una setmana sí, una altra també, de que el nostre equip es troba en portes de jugar una final cara a dirimir quines són les seves opcions reals d'acabar aconseguint el seu objectiu de disputar la propera temporada competició europea, hem acabat esgotant la capacitat de motivació de la sempre disposada afició perica i al mateix temps trivialitzant un mot amb tant de significat com aquest. Malgrat tot, amb més motiu que mai, i malgrat podem semblar reiteratius, el partit que aquest diumenge és, amb majúscules, tota una final. I no ho diem només nosaltres: el mateix Walter Pandiani, l'heroi del Villamarín, enviava divendres un missatge força clar a l'afició demanant un cop més la seva presència a Cornellà-El Prat per donar un cop de mà per superar el Málaga, un rival davant el qual està molt en joc: en concret, les aspiracions de poder acabar entrant en la que seria la grossa de la temporada, la Champions League.

Un Málaga espectacular que ha esdevingut el millor de la història

En efecte, ja no són només paraules, són números: amb 44 punts, quatre més que els pericos, el club de Martiricos ocupa actualmente la cinquena plaça de la classificació, però està empatat amb el Levante, quart després d'haver revifat en aquests últims partits. Davant aquest panorama, una possible victòria a Cornellà-El Prat deixaria a uns pràcticament impossible de retallar a manca de només 9 jornades pel final de la temporada set punts de distància la quarta plaça. Aquesta situació de veritable privilegi li ha arribat als homes de Manuel Pellegrini després d'una molt bona ratxa de resultats, especialment al seu feu de La Rosaleda, on suma cinc partits seguits amb victòria; fora de casa la seva marxa ha estat més irregular fins fa dos partits: aleshores, va trencar un seguit de derrotes aconseguint els tres punts en la seva visita a l'Alfonso Pérez Muñoz de Getafe, i posteriorment, va donar la campanada aconseguint empatat al Santiago Bernabéu davant el Real Madrid. Els andalusos, que s'han marcat com a objectiu enxampar el tercer classificat, el València, al quat tenen a tres punts de distància, intentaran superar els de Pochettino malgrat la confirmació de la baixa del seu millor futbolista, el migcampista francès Jéremy Toulalan, que serà operat pròximament d'una lesió en un dit del peu esquerre i al qual, com ja va succeïr tant al Bernabéu com davant el Rayo, substituirà Martín Demichelis, i l'absència del sevillà Joaquín, que es trencava aquest mateix dissabte.

L'Espanyol, obligat a guanyar per seguir aspirant a la Champions

Pel que fa al nostre equip, afronta aquest repte amb la dosi extra de moral que van donar d'una banda la fàcil victòria de dilluns passat davant el Racing, i de l'altra, la manera en que va aconseguir esgarrapar un punt del Benito Villamarín. Un empat que tot sigui dit no pot servir per amagar que va ser un partit molt millorable per part dels homes de Pochettino, que van acusar el pes de les absències i les d'altra banda necessàries rotacions deixant excepció feta del últims minuts de joc una imatge força negativa. Si davant els verd-i-blancs alguns van trobar a faltar certa manca de motivació i un excés d'autocomplaença, ara, davant el Málaga, no serveix cap mena d'excusa, i és que cal posar tota la carn a la graella si es vol seguir donant vida al somni d'aconseguir la que seria una classificació històrica per la màxima competició europea. Pochettino no podrà comptar per aquesta final amb el central mexicà Héctor Moreno per acumulació d'amonestacions, i tampoc recupera un home important com Sergio García, que malgrat ha treballat per aconseguir-ho no s'ha recuperat a temps de la seva elongació als isquiotibials  de la cama dreta. El francès Thievy és baixa per decisió tècnica. Per contra, recupera el seu braç executor, Joan Verdú. Després de fer rotacions en l'últim partit davant el Betis tot apunta a que l'hispanoargentí posarà tota la carn a la graella, i malgrat haver de fer retorcs en totes les línies per les esmentades absències, plantarà un onze molt semlant al teòricament titular.

Protagonistes a seguir      

Per part blanc-i-blava, i malgrat és molt possible que segueixi sent per a Pochettino més un revulsiu que esperi la seva oportunitat a la banqueta que no pas un dels onze homes de la partida, no podem deixar de parar atenció en Walter Pandiani. Dijous, al Villamarín, va tornar a esdevenir clau amb un gol, el tercer del seu compte particular, que servir per donar-li a l'equip un nou punt, el 7è punt de la temporada, pel  que el seu concurs, sigui quin sigui el paper de l'auca que li toqui interpretar, serà esperat amb força atenció per la grada de Cornellà-El Prat. Per part andalusa, i malgrat hi ha una munió d'homes en estat de gràcia, ens fixem en Salomón Rondón, un vell conegut per l'espanyolisme a causa de la seva condició en més d'una ocasió de botxí del nostre equip, i també per haver estat fa uns mesos objectiu de la secretaria tècnica de Ramon Planes. Amb els seus dos gols de dijous davant el Rayo, ja en suma 10 en Lliga, i amenaça amb fer molt de mal a la nostra defensa, que recordem estarà delmada per les absències.

  

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}