He llegit aquest reportatge sobre Agustí Faura i encara que ja coneixia l?historia, per cert explicada molt bé per l'Oriol, m'ha portat a recordar aquells temps en el que Agustí era jugador de l'Espanyol, època aquella, en la que ell i la meva família teniem una forta relació d'amistat. Tots nantres seguíem amb molt interès tot el que fes referència a Agustí des de un poble d'Aragó, de la Franja. Ho recordo amb claredat quan va tenir la greu lesió. Jo tenia uns 10 anys i vaig experimentar el disgust més gran de la meva vida., sobretot quan vaig saber que era molt difícil que tornés a jugar. Agustí era un formidable defensa. Un gran professional que sentia profundament al RCD Espanyol, fins al punt que va renunciar a jugar en equips que li oferien fitxes molt més altes. Recordo que una de les vegades que ens vam veure, tindria jo uns 6 anys, em va portar tot un equipament de l'Espanyol de la meva mida: samarreta amb el número 3; pantalons, mitges, ?espinilleres?, ah, i una pilota de les que feien servir als entrenaments. La pilota ja no la tinc, però, tot la resta encara ho conservo dins d'una capsa que obro algunes vegades i me?n recordo amb molta estimació d?Agustí Faura. Agustí, no sé si llegiràs aquesta nota, però si ho fas, molts records i una forta abrasada de part d' "Andresset" de Mequinensa.

Lo recuerdo perfectamente.Cuando se lesionó Faura yo tenía 8 años. Nos dolió mucho porque teníamos una relación personal con él. Desde mis ojos de niño lo veía como un ser extraordinario. Era fuerte como un toro. Acostumbraba venir a pescar a Vallcarca -Garraf- , y humanamente era una excelente persona. Es una de aquellos personajes que configuraron el paisaje de mi infancia.

Fenomenal trabajo, fenomenal artículo, de fácil y agradable lectura. Fenomenal como tú Oriol. Seguiré esta aventura histórica con interés. Cuenta conmigo.

Felicidades Oriol, muy buen trabajo, mucho ánimo y sigue así. José Manuel (historiador Racing de Santander)

Recuerdo siendo niño que en un partido contra el Granada, Faura tiro dos faltas en un espacio corto de tiempo. Candi, el portero despejo ambos tiros con los puños pegados al cuerpo, pues no se atrevio a blocar el balon dada la potencia de su disparo.Quedo lesionado al momento de ambas muñecas y tuvo que ser retirado del campo. La faltas fueron ejecutadas contra el gol norte,(de Mitre). Por supuesto la ronda Mitre no exitia, habian casas o torres de particulares y recuerdo tambien que asomaban a la grada muchas palmeras de las casas vecinas, era bonito nuestro Sarria.

Felicitats per l'article. Acabes de guanyar una lectora assídua de la teva columna.

OLÉÉÉÉÉ!!!

¡ Bienvenido al Clan, Oriol! Mucho me satisface haber "apadrinado" esta "alternativa". En cuanto a Agustín Faura, además de ser un colosal defensa y con uno de los más escalofriantes chuts a balón parado que recuerde, tengo una muy especial simpatía para con el, por haber asistido a mi boda, a tenor de nuestra familiar relación, pues nuestras respectivas suegras eran del mismo pueblo y nuestras esposas amigas desde su tierna infancia. Por eso me dolió su triste salida de mi Español.

cultureta bona...sempre va be. felicitats!

Molt bo l' article, jo havia vist jugar en Faura, encara que jo era petit i ho recordo de forma molt llunyana. M' agradan aquestos escrits que ens van explican l' historia d' aquest club. Visca l' Espanyol

endavant amb la secció! felicitats!

Gran article

Felicitats i fins aviat colega.

Vaja, ara si que me l'ha agafat. No, és que havia penjat un post aquí, però ha desaparegut. Hi torno: Em trec el barret davant aquest article i felicito el seu autor. Degut a la meva "joventut", no he tingut ocasió de veure jugar en Faura, un jugador al que he sentit anomenar moltes vegades a mon pare. Voldria agrair a l'Oriol la passió que sent per la història de l'Espanyol i el fet de compartir els seus coneixements amb tots nosaltres. Felicitats, un cop més, i visca l'Espanyol.

Felicitats per l´article i la nova columna Oriol.

Prova