Exacto, la mano de Dios! Yo tb lo he pensado más de una vez. Esa sería la cantidad dividiendo los 200 millones entre el número de socios. Pero tampoco sería necesario pagar los 200, y pericos, somos muchos más de los 35.000. ¿Estaría dispuesto cada perico a poner 4000 euros aproximadamente para evitar el fin de nuestro club? Organizarlo, que fuera viable y legal es otra historia, pero sería una verdadera gozada.
Pbl9 la has clavado. Yo no habria sabido escribirlo mejor.
De una forma muy simple y sin tener ni idea de econonía y finanzas. El Espanyol vale como mínimo objetivamente unos 130 millones de euros. Esto resulta de sumar los 160 millones de deuda neta, más los 12,5 millones necesarios para hacerse con el 51% de las acciones a su precio nominal, menos el 51% del patrimonio del club que pasaría a ser propiedad del comprador de esas acciones y que creo que rondaría los 42,5 millones de euros. A partir de aquí pongamosle el precio más alto posible que alguien esté dispuesto a pagar.
I consti que ja fa molt de temps que penso que amb aquesta junta tenim l'enemic a casa, per la poca competència que han demostrat a tots els nivells.
Companys, totes aquestes discussions són estèrils, tot allò que s'escriu sobre quí vendria accions i quí no és paper mullat, és perdre el temps. Però algú de debó pensa que hi ha cap possibilitat de que un "jeque" (per ser seriosos direm un grup inversor potent) arribi aquí, a Catalunya, a invertir diners i fer un Espanyol potent i que li pugui fer ombra a l'equip del règim? De debó algú creu que no s'activaràn uns quants resorts a tots nivells (mitjans de comunicació, despatxos de tota mena d'activitats, fins i tot institucions) que permetrien que vingués algú a fer ombra als que ja sabem? Em direu paranoic però estic segur que forces molt obscures es mouríen molt discretament (o potser no tant discretament) per tal de "convèncer" al potencial inversor que s'oblidés del tema i impedir-ho. No us enganyeu, companys, el sorpasso del Manchester City amb el ManU, aquí, a Catalunya, a Barcelona, és impossible de totes totes. Treieu-vos-ho del cap. És igual que haguéssin d'invertir 200 kilos o que fos tirat de preu, més d'un i més de dos faràn el que sigui (i repeteixo, el que sigui) per impedir-lo, per lo civil o per lo criminal. Sento molt no poder aportar solucins definitives pel nostre club però crec que aquest bany de realisme és necessari per que ningú deixi de tocar de peus a terra. Tan de bó m'equivoqui, seré el primer en sortir a reconèixer-ho, però porto aquí tota la vida i sé molt bé el pany que es vén. Salut, companys.
El Espanyol no tiene precio. Para todo lo demás, Mastercard
D´acord amb la pràctica totalitat de l´article. No comencem a fer volar coloms. Els milionaris, la majoria de les vegades, no són tontos.
En realidad 200 millones es el valor teórico, pero no es lo que cuesta. El valor debe ser el precio del 51% de las acciones al precio que le quieran poner más los avales. Incluso ese porcentaje de acciones, si yo fuera un jeque, las compraba por 1 euro más la liberación de avales y asunción de deuda futura. Porque la deuda actual me temo que no la asumirá nadie y tendrá que ser el propio club quien la deba liquidar.
Hay una sola verdad respecto el valor de las cosas: valen tanto como el que más quiera pagar por ellas. Y hay gente, por ejemplo uno de los grupos qatarís con los que se ha hablado, que ganan esa cifra - 200 millones - cada día. O cada semana. Por lo tanto, vaya Vd. a saber... Dicho esto, estoy de acuerdo con el articulista y veo absolutamente desproporcionado ese importe.
Per valorar tot això he tenir present. Som un club d'ingressos mileuristes. Tenim un deute descomunal que cal atribuir a la gestió econòmica erràtica des de molts anys enrera. Ok que tenim més de 30.000 socis, i gairebé 112 anys d'història i 40 milions de pressupost... però quants d'aquests diners van destinats a pagar l'estadi -crèdit sindicat- i deutes?. Aleshores el nostre potencial econòmic no és tant perquè no està tot sobre el camp. La fugida endavant de la directiva ha estat sempre vendre jugadors, renegociar crèdits, ampliacions de capital, etc... Això a l'època de les vaques grasses servia. Avui en dia, els 10 milions d'ingressos per l'estadi s'han esvaït, no tots els anys tindrem un Osvaldo per vendre, els bancs no donen crèdits i els deutes apreten. Si tenim un jugador de qualitat que acaba contracte difícilment voldrà renovar doncs sempre ens passarà un Sevilla, Atlético, Málaga o València pel davant. Si hem de fitxar ho tindrem difícil perquè tampoc no podem oferir gaire més que la resta d'equips de la nostra lliga.
