OLO, OLO... tu sempre tan optimista com la PERICA ST. CUGAT!!! tot correcte, però deixa'm dir-te q això de "la temporada passada va ser una lliçó emocional i em servirà per aprendre a valorar la trajectòria de l'equip partit a partit" no t'ho creus ni tu!! JAJAJJAJAJAJAAJ Què seria dels pericos sense les nostres il·lusions??? O em faràs creure q algú del planter t'ha menjat el coco??? No et deixis enganyar. Fuig del tòpic i VOLEM!!!!!!!!!! Ptó

Olotina, coincidim en els gustos, el positivisme i aquet mirar l´espanyol amb pur sentiment. Espero pròxim article. Una abraçada.

M'agrada ser "Perico for ever". M' agrada com escrius i m' agradaria poder seguir llegin-te. Visca l' Espanyol

M´agrada quasi tot el que has escrit.Zabaleta es va anar per la porta del darrera.Va fer-me mal.

A mi m'encanta el teu possitivisme periquil. Endavant.

Olot, Oscar, "Olotina"...res a dir, a mi m'agrades tu... gracies per el teu article i ja ho saps..."aquest any la farem grossa"

Estic d'acord en tot el que escrius, Esther, i no saps quan m'agrada el descubriment del teu vehí Oscar Sielva; no crec que trigui molt en ser qui ocupi el lloc de Moisés com a titular indiscutible.. Visca la Garrotxa i el nostre ESPANYOL!!!

M´agrada l´Esther i com escriu !!

Un Oloti, que deixara empremta dins del club, com ho va fer ja fa uns anys El Nano Soler, d'Hostalets d'en Bas. Perque els de la Garrotxa ens surten tan bons?

Bien, vale...me rindo...Con tanta sutileza, en voz baja y unas gotas de ternura...pues eso....me agrada que te agrade lo agradable de las cosas que te agradan...Pero, Esther, cuando hablas de personas, de seres humanos que confortan nuestro equipo quiero hacerte un inciso, en castellano arcaico, conciso y correcto, latín al fin y al cabo, hay una derivación que yo tendría en cuenta...me agradan....me agreden... Vale...lo se...ya salió...El latín me manda. Dentro de nada saldrá algún nick con el nombre de algún nuevo jugador, que lo tendrá que posponer hasta que se trampolice ( joder, que término), a otro equipo y lo tenga que volver a cambiar...ya me vale...perdón......te he encontrado tanto a faltar....que se me ha ido el oremus....salut

M'agrada com escrius. M'agrada la teva coheréncia. M'agrada el positivisme i l'optimisme que transmets. M'agrada ser del mateix equip que tu.

M'agraden els pericos amb ambició i ganes... no m'agraden els que trian el nostre club per ser anti.

A mi m'agrada ser PERICO...

una abraçada desde l'ampurdà..

I m'agrada llegir d'una punyetera vegada quelcom optimista.

y a mi me agrada que vuelvas a escribir aqui, que luisgar se haya quedado, que de siete fichajes cinco apunten a titulares, que un juvenil juegue con el primer equipo y apunte a crack, que la gente haya recuperado la ilusion. Me agrada ser perico y que gente como tu lo sea tambien

M'agrada ser perico... SEMPRE ESPANYOL!!!

Mes maca que un sol. Tu i en Minardi tindrieu de ser a la Directiva. En Manelet no que de ben segur que l'hi apujaría massa el sou a en Luisgar.

Gracias por un artículo tan agradable.

Hola Esther, a mi també m'agrada tot elque a tu t'agrada, però per damunt de tot el que més m'agrada és tornar-te a llegir un altre cop, una abraçada fortíiiiiiiiiiiiiissima des del Garraf a La Garrotxa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vaig viure un any a Olot, tocant el baix amb una de les millors bandes de rock de la història, que es deia "STOP'S".L'últim concert el varem fer a Sant Jaume de Llierca, sino recordo malament,el 4 de setembre de 1993.Anyoro la resta de la banda,la Garrotxa,l'apsenta,la penya de l'escola d'arts,un frankfurt (al carrer gran?). Quins records,Esther...QUI NO CARDA A OLOT,NO CARDA ENLLOC !!!

no m´agrada que perke em començat be la temporada tothom pensi que surtira tot be al final akabarem la clasificacio com l´any passat de mitja taula cap a avall

me gusta volverte a leer por aqui otra vez,ademas con tu articulo has dado un pelin de aire fresco ,que por estos pagos ya hacia falta ,bievenida de nuevo ,amiga.

M'AGRADA PENSAR QUE DINTRE DE POC ESTAREM AL NOU ESTADI

a mi me gustó Sielva el día de Manchester....ese desparpajo y esos 3 chutazos a puerta....

Per cert, l'altre dia contra el Valladolid, quan va entrar en Sielva al camp a la segona part, vaig dir als meus fills: "Recordeu aquest moment, doncs pot ser que estiguem presenciant un fet històric. Ara no sabem que s'esdevindrà de l'Òscar, el temps ja ens ho dirà, però imagineu-vos que arribi a ser un jugador que marqui una época a l'Espanyol, com ara en Tamudo... Aquesta data figuraria amb lletres d'or al llibre de l'història blanc-i blava, la del debut a 1a. divisó d'Òscar Sielva amb l'Espanyol. I vosaltres n'heu estat testimonis. Recordeu: Espanyol-Valladolid, 30 d'agost del 2008". I ara dic el mateix que tu, Esther. Tant de bo es quedi molts anys amb nosaltres. Això seria la millor senyal. Una abraçada i VL'E!

Si senyora, concretes el canvi de tendència, per primer cop en sis mesos comencem somriure i tenir esperences. Tímides, però esperances. Que duri.

M'agrada tornar-te a llegir Esther!

Me gustaría más que viniera el Tottenham, pero bueno, que farem? A mi m'agrada l'article. Molt bé!