si és que a Camacho no se li fa justícia...se'l té pelque se'l té, però en el fons sempre ha sigut un filòsof. De poques paraules pero filòsof...jeje. Molt bo l'article.

no coneixia aquestes paraules de'n Camacho. Són acertades com ho és l'article. Per què no ve un inversor extranjer i compra el club estil chelsea...El chelsea no ha set tan potent fins que no ha arribar l'Abramovich. Necessitem diner extranjer. ARA I SEMPRE, visca l'Espanyol!

quanta rao tens, un bon escrit i un bon comentari...100% d¡acord amb tots dos i visca l'espanyol

Per fi llegeixo un article amb coherència i amb una gran dosis de realitat. Per aquí es sol confondre el ser realista amb ser pessimista. Com bé dius company, la nostra realitat es lluny de les consignes populistes del nostre President. Almenys no tenen cap fondament. Es demagògia pura fer-nos pensar q tenim un equip sòlid per anar a Europa. Es una plantilla capaç de lo millor i de lo pitjor. No hi ha cap fermesa ni certesa d'èxit. En els últims anys ens hem passejat per la gloria i l'abisme indistintament. Tenim un clar trastorn bipolar q l'únic q reflexa es un greu desgovern, falta de planificació i ambició. Amb un escàs pressupost en fitxatges, no superior als 3 milions d'euros, no es pot mantenir la teoria del president. Es cert q el món del futbol escapa de la lògica, q pots donar la campanada amb quatre canyes, però inclús la sort s'ha de perseguir fent les coses amb coherència. I esta clar q l'Espanyol, des de fa anys escapa de qualsevol àpid de coherència. Com es pot explicar sinó q un club ofegat pels deutes es plantegi com a prioritat la construcció faraònica d'un estadi propi...en fi són coses nostres, coses dels Pericus. Així hem subsistit 108 anys amb penes i glories... Ara toca ser realistes, saber q es cert q podem anar a la UEFA, però a priori hi ha altres equips per davant nostre q tenen major potencial. El camí per recuperar la il·lusió dels socis no ha de ser a traves de fitxatges, ja q no tenim la capacitat de fer gran despeses i serà tornar-nos a enganyar. La il·lusió es recobra a traves d'un projecte sòlid, real i de llarg recorregut q ens porti rumb ferm a Europa, pas a pas, fent les coses bé i amb AMBICIÓ. Visca l'Espanyol!

Después de la enorme decepción que nos llevamos todos la temporada pasada y viendo los pocos fichajes hasta ahora, casi todos por demostrar su valía, creo que tenemos equipo para estar entre los 8 primeros pero no mucho más, ójala me equivoque pero la falta de banqueta de categoría no invita precisamente al optimismo.

Comentari amb cap i peus, crua realitat i com dius a esperar que soni la flauta un altre any més. Però nosaltres "els quatre gats de sempre" continuarem cridant, Visca L? Espanyol !!

Rotundament d'acord, amic Dani. No guardis mai l'altaveu, company! Una abraçada, XS